Una casa a l'Est

Teatre

informació obra


Direcció:
Laura Mihon
Intèrprets:
Adrià Olay, Arántzazu Ruiz, Pau Sastre, Royal Russian Ballet
Ajudantia de direcció:
Helena López
Traducció:
Elm Puig
Escenografia:
Daniel Ruiz, Kaká Gouvea
Vestuari:
Maria Comabalía
Il·luminació:
Natalia Ramos, Lluís Serra
So:
Roc Codó
Producció:
Cristina Ferrer (Tot Produccions), Col·lectiu La Santa, Teatre Tantarantana
Companyia:
Royal Russian Ballet
Sinopsi:

Monica i Florentin tornen a la casa dels seus pares per buidar-la i posar-la a la venda. Una casa d'un país estranger que amaga els records i secrets familiars. Un país de l'Est, ex comunista, on s'ha decidit treure a la llum dos milions de dossiers personals, escrits per delators i col·laboradors durant l'antic règim. La casa i els dossiers acabaran submergint als germans en un viatge de tornada als seus orígens per descobrir la història de la seva família i de tot un país. I tu, obriries la carpreta que conté els secrets de la teva vida?

Monica i Florentin, fills d'emigrats d'aquest país, criats a Occident, tornen a allà per buidar la casa que els seus pares han decidit posar a la venda. Aquest viatge desperta en Monica el desig d'investigar el passat de la seva família, del qual gairebé no s'ha parlat a casa, i que la dictadura ha omplert de silencis i tabús. Escenes del passat i present de la família se succeeixen a la casa, i s'entrecreuen amb breus històries que un arxiver desenterra d'entre els milers de dossiers.

Una casa a l'Est parla de la Història amb majúscules a partir d'històries personals. Ens endinsa en una visió de la política des d'allò íntim, en una reflexió sobre la identitat i la necessitat de conèixer les pròpies arrels per entendre's a un mateix i entendre el nostre present. L'obra està inspirada en la dictadura de Romania, país d'origen de l'autora, i en les històries reals i testimonis de la seva pròpia família, així com en la seva experiència com a persona d'origen romanès que s'ha criat al nostre país.

Crítica: Una casa a l'Est

09/01/2017

Clam militant a netejar les ferides de les dictadures

per Jordi Bordes

Sovint, les millors històries són les que es respiren a les sobretaules familiars. El Col·lectiu La Santa reobra la temporada del Cicló 2017 (ells mateixos el van tancar el del 2016 amb un intrigant Quan acabi la nit) al Tantarantana. Ho fan amb una història singular: uns fills proven de vendre la casa dels seus pares de Romania (en cap moment, se cita el país, però sí que es percep que es parla d'un país de l'Europa de l'Est). En aquest viatge forçat, hi ha dues voluntats contraposades: la de la filla de saber; i la del fill, de resoldre i oblidar. Aquelles parets guarden una història que s'anirà desvetllant en alguns viatges a l'arxiu dels expedients que la repressió va redactar (a partir de delators inesperats) per esclafar tota capacitat de revolta dels ciutadans. 

L'obra compta amb una estructura suggerent, que obliga els actors a anar saltant de personatge. Sense que arribi a trontollar el codi, potser falta una major concreció en la interpretació dels papers protagonistes. Probablement, les funcions els donaran també major seguretat en les rèpliques i la credibilitat dels personatges anirà creixent. De moment, es pot celebrar una dramatúrgia intel·ligent, una peça que des de la misèria, la gana i la por reclama un aire de llibertat amb uns girs que, tot i que previsibles, el públic agraeix fins a emocionar-se. Efectivament, difícilment en una sobretaula a Catalunya es parlarà dels anys grisos i terribles del comunisme soviètic asfixiant, però sí que es multipliquen altres peces que evoquen a conflictes més comuns com la Guerra Civil Espanyola (obres recents com In memoriam, Diari d'una miliciana...) o de la II Guerra Muncial (Història, La nit d'Helver, La conferència de Wannsee...) en els que es fa necessari la conversa per purgar les pors, deixar florir la reconciliació i entendre les contradiccions del moment.

Trivial