Una lluita constant

informació obra



Direcció:
Carlota Subirós
Intèrprets:
Alberto Díaz, Albert Prat, Alba Pujol, Maria Ribera
Producció:
La Ruta 40
Autor:
Alberto San Juan
Il·luminació:
Carlos Marquerie
So:
Pau Matas Nogué
Vídeo:
Raquel Cors
Ajudant de direcció:
Raquel Cors
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Un projecte de recerca i creació escènica sobre l’activisme polític ha reunit la companyia La Ruta 40 i la directora Carlota Subirós. Com un exercici de memòria viva, l’espectacle ressegueix els fils de la lluita col·lectiva, que es transforma de generació en generació. Un espectacle que es mou entre el documental i la ficció per investigar diverses èpoques històriques —de les més llunyanes a les més recents—, buscant els moments clau de discussió col·lectiva en la lluita per transformar el món i la tensió que genera entre les exigències de la vida privada i la col·lectiva.

Crítica: Una lluita constant

25/11/2018

Una reflexió necessària

per Iolanda G. Madariaga

La Ruta 40, ara sota la batuta de Carlota Subirós, emprenen un nou camí amb Una lluita constant. En la seva residència a la sala del Poble Nou, s’endinsen en lluites passades i activismes presents per intentar comprendre que tenen en comú aquells estudiants del Maig del 68 francès, els obrers de la reconversió industrial i els joves -i no tan joves- del 15M. Es tracta d’un camí cap a un teatre de no-ficció, que, si bé, no els allunya de les temàtiques d’espectacles com Cúbit o El llarg dinar de Nadal, on la perspectiva intergeneracional hi és molt present, sí ho és en la forma. Ho fan proveïts d’un arsenal de documents de tot tipus per bastir un espectacle que volgudament no apel·la a la emoció sinó a la consciència política i social del públic. La seva mirada sobre el passat és una lectura prou documentada, on les cites directes estructuren un espectacle collage de teatre-document. Els actuants -més que actors- ens serveixen una bona selecció de moments culminants de processos de lluites per als drets civils, de reivindicacions laborals i lluites antifranquistes. Capbussant-se en imatges d’arxiu de televisió, documentals o en els Informe General i Informe General II de Pere Portabella, “doblen” els protagonistes d’aquestes imatges projectades a escena i els presten una corporeïtat escènica interessant. Aberto Díaz, Albert Prat, Alba Pujol i Maria Ribera transiten assemblees de la PAH, mítings del passat, recents conferències al CCCB, reunions de comitès d’empreses, trobades de persones empresonades pel règim franquista... Ens mostren i ens fan partícips de moments històrics amb protagonistes anònims. En les imatges hi ha però moltes persones prou conegudes i reconegudes, els actors les “interpreten” indistintament superant les diferències de sexe, condició física o edat amb la voluntat d’igualar tothom en la lluita i, sobretot, destacar el col·lectiu per sobre de la individualitat. En aquest sentit, s’ha de destacar la mobilitat dels actors/conductors entre les butaques implicant el públic i fent-lo còmplice de les diferents escenes. D’altra banda, l’espectacle compta, sota la seva aparent senzillesa i sòbria posada en escena, amb una mesurada escenografia (Xesca Salvà) i la precisa il·luminació de Carlos Marquerie. La cronologia es sacrifica buscant la interrelació de les “lluites” i en favor del ritme teatral. Carlota Subirós signa una dramatúrgia complexa que lliga feminisme, pacifisme i sindicalisme de forma transversal. No hi són tots els moviments socials i polítics, però els que hi són estan molt ben representats. El fer present lluites passades possibilita la reflexió sobre l’actualitat, una reflexió necessària de la que ens podem sentir orfes empesos pel dinamisme del flux informatiu actual. No en va l’espectacle s’inclou en el cicle Terrors de la ciutat que, amb tant d’encert, ha programat la Sala Beckett. 

L'enllaç a Youtube no està disponible.