UnDosTresUnDos

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Albert Quesada, Zoltán Vakulya
Coreografia:
Zoltán Vakulya, Petra Söör (assistent), Leo Castro (assistent)
Vestuari:
Sofie Durnez
Il·luminació:
Bert Van Dijck
So:
Albert Quesada
Producció:
Charleroi Danses, CCNR
Companyia:
Baró d'Evel
Direcció:
Camille Decourtye
Sinopsi:

UnDosTresUnDos. El ballarí amb el temps al cap, sempre al compàs, per molt que això “no és una peça de flamenc”, segons el seu artífex. Albert Quesada va estudiar filosofia i enginyeria multimèdia. Barceloní format a l’escola PARTS de Brussel·les, balla amb Thomas Hauert i ja fa anys que desenvolupa la seva pròpia línia com a coreògraf.

A Bèlgica investiga sobre les lleis de l’espectacle i la seva relació amb l’espectador. I, ara, dos ballarins recorren al cos i la veu per interrogar-se sobre què és el flamenc. El poder de certes freqüènciesrítmiques. La intimitat i interacció del tablao. Arrels i universalitat.

Crítica: UnDosTresUnDos

22/11/2015

Es pot traslladar el flamenc a la contemporània? Sí, sense acotar-lo

per Jordi Bordes

Molts són els "bailaors" de flamenc que busquen la manera d'evolucionar els "palos" del gènere mantenint la intensitat però enriquint-ho amb nous moviments. El treball d'Albert Quesada és a la inversa. I, per moments, sembla empaquetar l'anima, dotar-la d'una lògica, d'uns moviments reconeixibles en l'àmplia pàtina de tipus de dansa, però hi perd la intencionalitat, sobretotquan fragment, fins i tot el "cante" i el "toque". Una opcio que permet encabir-la en un moviment plàstic però que treu tota connexió amb les arrels. 

Tot i això, la peça guanya potència en els duets, quan es mouen harmonitzats. i també en la decisió d'embrutar-se de daurat i de negre. A mesura que avança la peça, els tons es barregen, la mixtura es fa absoluta, les fronteres es trenquen i, sí, respira una emocio que si no coincideix amb els "quejíos" inicials, sí que transmet profunditat, commou amb un final definitiu.