UnDosTresUnDos

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Albert Quesada, Zoltán Vakulya
Coreografia:
Zoltán Vakulya, Petra Söör (assistent), Leo Castro (assistent)
Vestuari:
Sofie Durnez
Il·luminació:
Bert Van Dijck
So:
Albert Quesada
Producció:
Charleroi Danses, CCNR
Companyia:
Baró d'Evel
Direcció:
Camille Decourtye
Sinopsi:

UnDosTresUnDos. El ballarí amb el temps al cap, sempre al compàs, per molt que això “no és una peça de flamenc”, segons el seu artífex. Albert Quesada va estudiar filosofia i enginyeria multimèdia. Barceloní format a l’escola PARTS de Brussel·les, balla amb Thomas Hauert i ja fa anys que desenvolupa la seva pròpia línia com a coreògraf.

A Bèlgica investiga sobre les lleis de l’espectacle i la seva relació amb l’espectador. I, ara, dos ballarins recorren al cos i la veu per interrogar-se sobre què és el flamenc. El poder de certes freqüènciesrítmiques. La intimitat i interacció del tablao. Arrels i universalitat.

Crítica: UnDosTresUnDos

03/04/2016

Quan el flamenc pren altres dimensions

per Montse Otzet

L’obra té l’estímul de petit format, fet que possibilita una intimitat i una proximitat entre els artistes i el públic, espectadors que arriben a sentir la respiració dels dos homes, a la vegada que veuen lliscar les gotes de suor pel cossos formosos.

La proposta de Undostresundos és molt atractiva i com que ja porta un temps de rodatge arriba en bona qualitat al Festival Sismògraf d’Olot. Albert Quesada i Zoltán Vakulka s’interroguen sobre què és el flamenc:  com apropar-se a una llengua no escrita? per quines raons el flamenc connecta de forma tan ràpida i intensa?

Veritablement no crec que hagin trobat la resposta, però sí que aquesta inquietud els ha portat a fer una investigació i una immersió cap a les arrels profundes d’aquest ancestral ball. Una forma que ells descomponen i, de forma intel·ligent, no cauen en voler copiar passos i expressions típiques i tòpiques del flamenc.

Quesada vestint tan sols una malla blanca i duent  el tors pintat amb purpurina d’or i Vakulya lluint una jaqueta vermella i un mallot negre curt, emprenen una aventura gestual, uns moviments contemporanis executats en forma de solo o d’interessants passos a dos. Moments d’enfrontament s’intercanvien amb altres més suaus i suggerents, sense oblidar subtils pinzellades d’humor i de complicitat.

Un factor que fa pujar, i molt, el nivell de la peça és la part musical, una amalgama de ritmes i músiques excel·lentment enregistrades i interpretades per mestres com Sabicas, amb la seva guitarra, Miguel Poveda, Manolo Caracol i Camarón de la Isla, amb les seves punyens veus.