Vaselina

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Negrié
Direcció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Joan Negrié, Lluïsa Castell, Artur Busquets, Karin Barbeta
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Els Estats Units, juntament amb els països aliats, acaben de bombardejar Mèxic per destruir totes les seves plantacions de droga. Fil, un noi cínic i desil·lusionat i Charlie, un animalista convençut i defensor dels drets civils, cultiven grans quantitats de marihuana al seu pis per intentar donar el gran cop de les seves vides: invertir el funcionament del mercat i exportar-la a Mèxic. A ells dos s’hi afegirà Wanda, una noia obesa i insegura i Mina, la mare de Fil, una dona frustrada que acaba de sortir d’una clínica per desintoxicar-se del vici que sempre l’ha perseguit.

Tot es complica quan, després de 22 anys d’absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina, desvetllant a tots el seu perillós secret.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Vaselina

16/10/2019

Un retrat punyent i divertit

per Núria Sàbat

D’acord amb la línia encetada ara fa quatre anys per Tania Brenlle i el seu desig de convertir La Villarroel en un espai obert a noves veus i nous projectes, el teatre ha inaugurat la temporada amb un projecte produït per la Sala Trono: Vaselina, la primera peça d’una trilogia de Gabriele di Luca centrada en el fracàs de l’ésser humà que s’adiu perfectament amb l’aposta de la sala per atraure un públic jove.

Traduïda per Joan Negrié i dirigida per Sergi Belbel, Vaselina mostra el microcosmos desolador d’uns éssers frustrats i llenguallargs, irreverents i entendridors que lluiten per sobreviure enmig d’una societat ultracapitalista que margina els no inscrits a la cursa de la competitivitat i els no sotmesos a les regles del joc. Conscients dels seus errors, però incapaços de capgirar el que sembla un destí inexorable, volen i dolen per trobar un lloc, companyia i, sobretot, una mica d’amor.

Sense portar-los al límit, Sergi Belbel potencia i equilibra aquest doble vessant emocional dels protagonistes i sap trobar la mesura justa entre el descontrol, la ironia i el punt d’humanitat, fins i tot d’esperança, per fer-los tendrament desgraciats però vius i terriblement propers.

Lluïsa Castell, una actriu tot terreny que hauríem de veure cada dia a l’escenari, és la Mina, una dona abandonada pel seu marit –que retorna al cap de dues dècades transformat i abduït–, ludòpata declarada i mare d’un conreador (Fil) de cànnabis casolà –decidit a enviar “material” a Mèxic després que els EUA en cremessin els camps– associat a un animalista radical (Charlie) només disposat a lluitar pels pollastres i per la seva butxaca. Una noia grassoneta, orfe de mare i carregada de complexos (Wanda) completa aquest retaule de personatges extrems, un punt caricaturescos però dotats d’una animeta que els fa commovedors; característica que actors i actrius fan visible i perceptible a través d’un treball esgotador i gratificant alhora. Karim Barbeta es guanya l’aplaudiment i la solidaritat del públic, com també ho fan Artur Busquets (un desfermat Charlie) i Joan Miquel Reig (la turmentada i posseïda Annalisa), mentre que Joan Negrié construeix amb fermesa un Fil irreverent i rebotat que assoleix el seu minut de glòria en l’adrenalític discurs final que clou aquest retrat tan punyent i cruelment divertit com emotiu.

Trivial