Vaselina

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Negrié
Direcció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Joan Negrié, Lluïsa Castell, Artur Busquets, Karin Barbeta
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Els Estats Units, juntament amb els països aliats, acaben de bombardejar Mèxic per destruir totes les seves plantacions de droga. Fil, un noi cínic i desil·lusionat i Charlie, un animalista convençut i defensor dels drets civils, cultiven grans quantitats de marihuana al seu pis per intentar donar el gran cop de les seves vides: invertir el funcionament del mercat i exportar-la a Mèxic. A ells dos s’hi afegirà Wanda, una noia obesa i insegura i Mina, la mare de Fil, una dona frustrada que acaba de sortir d’una clínica per desintoxicar-se del vici que sempre l’ha perseguit.

Tot es complica quan, després de 22 anys d’absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina, desvetllant a tots el seu perillós secret.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Vaselina

20/09/2019

Un humor estrany, que convenç

per Jordi Bordes

Joan Negrié arrisca amb les produccions a la Sala Trono. Aquesta, probablement, té un valor afegit perquè és el primer text que surt d'Itàlia de Gabriel di Luca. L'operació li va sortir bé amb Tres aniversaris, una adaptació desenfadada de Le tres germanes de Txèkhov, dirigida per Jordi Prat i Coll. Ara s'ha cedit la direcció a Sergi Belbe lque ha sabut donar el to als actors per divertir el públic i deixar-lo ben gelat. Ben bé, amb una flaire que argenititza molt. Efectivament aquest pis ple de plantes recorda al desordre de L'omissió de la família Coleman o El loco y la camisa, per citar només dos exemples. La diferència és que els personatges d'aquest jove dramaturg italià arrenquen del tòpic i van desemmascarant-se fins a revelar-se com a perdedors ben humans, que lluiten per sobreviure. És desmesura i de traç gros a l'arrencada i durant molt moments de l'obra però acaba amb una fragilitat que evoca una tendresa ben particular.

Trivial