La pallassa augusta entra per la platea, traginant un munt de paquets amb els que quasi ni pot i la fan trontollar, busca l´adressa d´un teatre, el teatre. Porta el sobrant d´un circ que ha tancat i espera poder treballar en aquest nou teatre. Però, ailàs!, no hi ha feina, menys per a una pallassa-augusta. una encarregada cara blanca i mal carada, li concedeix finalment fer de dona de fer feines.
El teatre sembla estar en runes, en situació precària, la carablanca surt i entra a un despatx-caixa evidentment massa petit per la seva envergadura. Aquesta situació surrealista dona peu a un espectacle clownesc que juga amb l´absurd i manté un alè màgic i intemporal. Números clàssics del món del clown prenen una dimensió diferent interpretats per la gran pallassa augusta, que és Pepa Plana, i una sorprenent, és la primera vegada que treballa el món del clown, i gran carablanca, l´actriu i en aquest cas pallassa, Nöel Olivé.
Juntes omplen l´escena, jugant amb les diferencies d´estatura i presència, Nöel Olivé és una actriu de notable altura i va elegantment vestida (típic dels carablanca), i la Pepa Plana més aviat baixeta i a més s´empetiteix al veure-la. Hi ha química entre les dues, tot i ser antagonistes, i aquesta connexió es traspassa al patí de butaques. A més hi ha una bona direcció per part de Joan Arqué, el tercer creador-guionista cuidant que es mantingui el clímax i el ritme. Destacar també la suggestiva escenografia de Xavier Erra i el cuidat vestuari de Rosa Solé i Imma Ebjol.
En la recta final de l´espectacle hi ha una rotunda reivindicació en pro de la dona en tots els camps de la vida i de les professions, i en especial el de pallassa, quelcom impensable per a les dones de no fa gaire temps. Charlie Rivel va deixar anar una trista frase que segurament si visqués se´n penediria, “Les dones no saben fer riure”. Sols els homes, “sers superiors”, tenien la capacitat de ser pallasso, de ser titellaires (pràcticament fins fa poc no hi havia, petites excepcions a part, dones titellaires), futbolistes, escriptores (quantes s´han hagut d´amagar sota un pseudònim d´home per poder publicar…), compositors, directors….
Sense pèls a la llengua, no cal, i dient noms i cognoms apareixen famoses frases dites per homes coneguts, eminents alguns, sobre la incapacitat de les dones per fer allò que es privatiu, segons ells, dels homes i sols dels homes. Prou queden en evidencia i es bo que ho recordem.
L´espectacle està dedicat, “a les nostres avies que varen viure un temps en que no podien imaginar de ser pallasses”.
Es va estrenar al Festival de Pallassos de Cornellà la tardor passada i va obrir el Festival de Pallasses d´Andorra (mes d´abril), on vaig tenir ocasió de veure´l per primera vegada. A l´estiu va estar al Teatre Grec i segueix en gira per Catalunya i l´estat espanyol (Veus que no veus, Voces que no ves).
Pepa i Nöel, dues grans dames de l´escèna
Pepa Plana (Valls, 2 de maig del 1965), és la nostra primera i més destacada pallassa. Una creadora rebel i inconformista, amb més de 30 anys de continuada feina dalt dels escenaris, capaç entre d´altres aventures d´adaptar l´obra de Tennesse Williams, Un tramvia nomenat desig, i interpretar Blanche Dubois des de el físic d´una pallassa. Es la directora del Festival de Pallassas d´Andorra, i va actuar al Cirque de Soleil, espectacle Amaluna, a Montreal, el 2012 i en gira. Entre els diversos premis amb els que s´ha distingit la seva tasca està el Premi Nacional de Cultura. www.pepaplana.com
Nöel Olivé Oribitg és nascuda a Ullastrell, i va coincidir amb la Pepa Plana a l´Institut del Teatre on es varen llicenciar el 1989 i des de llavors perdura la seva amistat, si be no havia sorgit l´ocasió fins ara de col.laborar juntes. Nöel Olivé té una llarga trajectòria com actriu principal a les series televisives (Infidels, La Riera, Barcelona ciutat neutral, Kubala-Moreno Manchón-Vent del plà..), i també al teatre (darrers treballs, Toc Toc-Teatre Borràs-Capitol, 2012-2014; Natale in casa Cupiello-Perla 29-Biblioteca de Catalunya-292010-11, Top Model-2009-11-12). A més és músic ha estudiat solfeig al Conservatori del Liceu i té un tercer de piano, toca el piano i el clarinet. www.lisvida.com/actrices
text, ferranbaile@gmail.com
