Vida. Cía. Javier Aranda

Teatre

informació obra


Direcció:
Pedro Rebollo, Alfonso Pablo, Pepe Miravete
Autoria:
Albert Pla
Sinopsi:

Dues mans i el univers d'una cistella de costura.
Les coses fetes a mà tenen el seu propi caràcter, les mans com a part d'un ser, com a protagonistes, com iguals, com éssers especials que creen moviment, emoció i vida. Una cistella a la deriva, un viatge... De qualsevol racó, de qualsevol cistella emergent brots de vida: valuosos, particulars i únics.

Crítica: Vida. Cía. Javier Aranda

18/05/2018

El talent de donar vida

per Núria Cañamares

Sembla que ha estat l’espectacle estrella de la Fira de Titelles de Lleida 2018. Es recomanava abans (venia avalat pels premis a Millor espectacle de teatre a la Feria de Teatro y Danza de Huesca 2017 i Millor espectacle de petit format a FETEN 2018), se’n parlava després (excel·lent boca-orella entre públic i professionals) i s’ha endut tres premis del certamen: el de les Autonomies, el dels Festivals Internacionals i el més cobejat: el Drac D’Or a Millor Espectacle.

Són molts els motius perquè el ‘Vida’ de Javier Aranda hagi aixecat tantes passions. En primer lloc, per la fabulosa manipulació amb les mans amb què, amb un mer complement, construeix els personatges. En un sospir transforma una mà en un titella, amb caràcter, sentiments i una petita ànima. Literalment, Aranda té el talent de donar vida. És tan immediat l’efecte i està tan integrada la creació del personatge que, com als bons trucs de màgia en què racionalment no entens com ha estat possible el que acabes de presenciar, desitges tornar-ho a veure. I, generós, ho mostra una vegada i una altra, en un espectacle de gairebé una hora que passa volant i en què, si no has tingut el privilegi de seure a primera fila, et promets que repetiràs en la millor posició.

Més motius. Per la interacció de l’actor-titellaire tant amb els personatges com amb el públic. Estableix la complicitat amb una enorme naturalitat. Amb un simple gest, una mirada, un somriure. Descalç, es presenta tal com és, amb un punt de timidesa, amb gran delicadesa. I en compartim la intimitat. Comunitàriament. Té àngel.

Per la dramatúrgia, que parteix de les històries que imaginava de petit, quan veia filar a la seva mare. Totes s’amagaven a la cistella de costura, d’on ara per fi n’emergeixen els personatges i les seves aventures. Creativitat, doncs, acompanyada d’un bon guió amatent a l’humor i l’emoció.

I perquè és un projecte molt personal i artesanal, en tots els sentits. Sol a escena, s’ocupa de part de la il·luminació, de la música... i d’explicar-nos ‘Vida’ posant-hi les mans, i també el cor sencer.