Wasted

Nous formats

informació obra


Autoria:
Kate Tempest
Traducció:
Martí Sales
Ajudantia de direcció:
Rafa Rodriguez
Intèrprets:
Oriol Esquerda, Sandra Pujol, Xavier Teixidó
Assesoria de moviment:
LosCorderos.sc
Vestuari:
Marc Salicrú
Escenografia:
Marc Salicrú
So:
Ilia Mayer
Direcció Musical:
Pau Llonch, Manuel Coves
Companyia:
Insectotròpics
Vídeo:
Laia Ribas
Sinopsi:

Després de l’excel·lent acollida del seu primer projecte («El lloc», dirigit per Jorge-Yamam Serrano), la companyia afronta la seva segona producció basant-se en un text de la poeta, rapera i dramaturga Kate Tempest, estrenat al Regne Unit el 2011. La història de tres amics que, cansats d’un present confús que no és el que s’esperaven, volen canviar el curs de les seves vides. Un espectacle site-specific, amb direcció d'Iván Morales («Sé de un lugar»), que integra el públic en una vivència dramatúrgica molt intensa. 

Espectacle finalista al Premi de la Crítica per a joves 2015

Espectacle finalista al Premi de la Crítica categoria petit format 2017

Crítica: Wasted

13/09/2015

Obra generacional també per als adults, d'una intensitat i un desencís dels personatges que remouen l'ànima

per Jordi Bordes

Lectura lleidatana del text de la cantat de hip hop Kate Tempest que, en realitat, té una mirada universal. Un arbre els recorda el Toni, un company mort als 15 anys, amic de festes i il·lusions. En realitat, l'envegen perquè no ha hagut de soportar la decepció que ells tenen enganxada al cos. Són joves i haurien de voler-se menjar el món, quan tot sembla fàcil, però en realitat se senten vells i només puntualment tenen la necessitat d'una fugida endavant. La seva misèria els devora. Ells ho saben i veuen com els seus companys, amics fins a la mèdul·la estan atrapats en aquest fangar de falsedats. Potser la solució sigui muntar un bar entre tots; o fugir a Londres i revolucionar les seves vides; o aconseguir aquell contracte milionari que el situi com a hipster de l'any amb la cançó més escoltada en discoteques com La Florida. El seu “potser” ressona, en part, al “si no fos” dels avis de les residències que es resisteixen a envellir... Estranya confluència. Preciós muntatge que connecta amb l'espectador per la vena.