Wohnwagen

Teatre

informació obra


Companyia:
Wohnwagen
Traducció:
Max Grosse Majench
Intèrprets:
Julius Brauer, Marie Rozoum, Fanny Wehner, Max Grosse Majench, Marlene Knobloch, Magda Puig/ Bàrbara Roig, Joan Solé
Escenografia:
Katharina Grosch
Vestuari:
Franziska Schmittlein
Il·luminació:
Leander Hagen
Vídeo:
Max Grosse Majench
Ajudantia de direcció:
Naomi Achternbusch, Leon Borchert , Paula Knüpling
Sinopsi:

S’hi freguen restes de cervesa, s’hi versifiquen versos, es bufeteja, es destorba, s’hi té esperança, s’hi beu cafè americà, s’hi menja, s’hi seu, s’hi convida, s’hi eixuguen llàgrimes, s’hi beu cafè italià, s’hi perd el valor, s’hi mira un noi –Comprem una roulotte?–, s’hi venen roses, s’hi balla al voltant de noies, s’hi beu alcohol d’alta graduació, s’hi menja molt, s’hi balla al voltant de nois, s’hi pidola, s’hi fan petons, s’hi saluda, s’hi té vergonya, s’hi beu i s’hi beu, hi sona música, s’hi troba el valor.

Allà on tots els drames són a casa: en un bar.

PRESENTACIÓ
D’on surt La roulotte (Der Wohnwagen)? En primer lloc, cal explicar que, en alemany, “roulotte” es diu “Wohnwagen”. És una paraula composta a partir de “wohn”, viure, i “wagen”, que és una paraula que pot significar o bé vehicle, o bé atrevir-se. Aquests dos conceptes són l’arrel del conflicte entre la parella de protagonistes: ella vol moure’s i viatjar i descobrir món, mentre que l’altre dóna importància a les petites coses del dia a dia. La roulotte és fruit del projecte pedagògic-teatral del teatre berlinès Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz. Aquest projecte és el grup jove P14. Va passar que nosaltres dos tenim una idea concreta de teatre que no veiem representada en els teatres berlinesos. Així que vam demanar a la Vanessa, que porta el P14: “Podem fer una obra de teatre?” I ella ens va dir que sí. I volíem parlar sobre l’amor. El nostre punt de partida va ser la pel·lícula Revolutionary Road de Sam Mendes. El resultat, però, poc hi té a veure. Això no és Hollywood ni són els anys 60. És Berlín, és teatre i és ara.

Rémi Pradère i Max Grosse Majench

Finalista del Premi BBVA de Teatre 2018

Crítica: Wohnwagen

13/11/2016

Aquell món feliç que s'ha fos...

per Andreu Sotorra

(...) Als que han nascut a finals del segle XX els costa abandonar aquella idea de «Món feliç» inspirat en la distòpia d'Aldous Huxley que els han promès en versió Disney, on les fades encara concedeixen desitjos i ofereixen regals, els àngels porten ales, els dimonis amb cua roseguen la mala consciència, les bruixes malèfiques han canviat l'escombra tradicional per potingues d'altra mena i els nous éssers humans són asexuats, cibernètics i utilitzen un llenguatge sincopat.

Tota aquesta sensació d'influències d'infantesa i adolescència és la primera que segurament rebran els espectadors d'aquest espectacle teatral de gènere inclassificable, «Wohnwagen», un títol que fa un joc de paraules entre «viure» i «caravana», ni que la caravana, la cobejada rulot, a vegades, sigui una cabina de vàter de carrer. (...)

«Wohnwagen» és un espectacle de sensacions: il·luminació, paperets, llaunes de beguda, boses de xips, paraula multilingüe, música en directe... No hi ha interès de lluïment actoral personalista sinó el de crear sentiments col·lectius —«els protagonistes estan asseguts», diuen d'entrada interpel·lant els espectadors— mitjançant una feina d'equip. No hi ha una dramatització convencional perquè ni que no pretengui trencar amb els esquemes teatrals establerts sí que els qüestiona, i s'hi rebel·la, i vol fer arribar el seu missatge amb un registre que hauríem de titllar convencionalment de «contemporani» si no fos que el terme «contemporani», a hores d'ara, caduca ràpidament. (...)

És ara quan «Wohnwagen» agafa un caràcter de creació pròpia, revisada, i de posada en escena catalana sense abandonar la barreja multilingüe que vol reflectir l'Europa jove actual, la de l'Erasmus: català, espanyol, francès, italià, anglès i alemany. Una barreja que es fa més que evident en un monòleg «angelical», pel personatge que representa, de l'actriu —i també cantant sorpresa en una de les intervencions musicals en directe—, Laura Weissmahr, i que inclou totes les llengües en una, com si es tractés d'un joc d'embarbussaments. (...)

Trivial