Wonderland

Dansa

informació obra


Companyia:
Gallim Dance Company
Direcció:
Andrea Miller
Coreografia:
Andrea Miller
Composició musical:
Orchestra Barzizza, Maria Jottini i Trio Lescano, The Chordettes, Chopin, Black Dice, Tim Hecker, Michel Bokanowski, Joanna Newsom, Jeannie Robertson, Song of Black Mountain, Sebastien Agneessens i Kyle Fische
Intèrprets:
Tal Adler, Celine D’Hont, James Lindsay Hartwell, Allysen Hooks, Gwyneth Mackenzie, Matthew Perez, Francesca Romo, Daniel Staaf, Austin Tyson, Georgia Usborne, Dan Walczak, Arika Yamada
Autoria:
Andrea Miller
Escenografia:
Jon Bausor
Vestuari:
José Solis
Il·luminació:
Vincent Vigilante
Ajudantia de direcció:
Francesca Romo
So:
Jakub Ciupinski, Cristina Spinei de Blind Ear Music
Producció:
Gallim Dance Company
Sinopsi:

Una companyia de dansa contemporània novaiorquesa amb un estil alegre i imaginatiu es posa la gorra de bany per advertir-nos contra els perills d’actuar com un ramat.

El 2006, Cai Guo Qiang, un dels artistes contemporanis xinesos més coneguts, va impactar amb una instal·lació titulada Head On en què es mostren 99 llops de mida real realitzant un salt majestuós que els porta a estavellar-se, un rere l’altre, contra una paret de vidre. Andrea Miller, una coreògrafa que aquest 2014 ha estat nomenada Guggenheim Fellow per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation, debuta a Barcelona amb aquesta metàfora artística de la «mentalitat de ramat» que inspira aquesta obra. Creadora d’uns muntatges cinètics però que alhora expressen una profunda reflexió sobre el jo i la recerca de la identitat, la companyia ambienta Wonderland en un paisatge que recorda els EUA de l’era atòmica. Utilitza imatges que suggereixen la guerra, l'esport o la comunicació i l’espectacle per parlar-nos sobre una tendència molt humana i potencialment perillosa. I és que el món de somni que aparenta ser Wonderland, amb els seus somriures d’Esther Williams (o són sinistres rictus de bogeria?), pot amagar comportaments brutals i insensibles quan la uniformitat es fa norma i la turba imposa la seva llei.  Una coreografia plena de significats i, alhora, exigent amb uns ballarins que demostren un virtuosisme tècnic extraordinari.

Crítica: Wonderland

03/07/2014

Una relliscada en terra de meravelles

per Bàrbara Raubert

L'obertura del Festival Grec 2014 ha estat un alegat antimilitarista de la jove coreògrafa americana Andrea Miller, "Wonderland". Una peça de gran proesa escènica tant a nivell de construcció com de contingut formal, que transita per imatges meravelloses, reptes escènics i camins inexplorats.

El seu original vocabulari no es mou en una sola línia d'investigació, sinó que juxtaposa estils musicals i corporals ben diferents. Semblen anades i vingudes en el temps dancístic en representació de diferents tipus de constrenyiments socials: des de la tècnica clàssica als moviments de discoteca.

També s'esforça en una singular línia d'intensitat dramàtica zigzaguejant, que tant refresca com dificulta l'acumulació de sentit dramàtic més habitual. De la mateixa manera, tergisversa l'ordre habitual dels factors narratius i del joc teatral: aplaudiments com a banda sonora, salutacions enmig de l'espectacle o ballarins que canten de cap per abaix.

Una virtud acusada d'Andrea Miller és la de saber connectar amb el ritme que batega en el cor de cada persona, una pulsió purament humana que trasllada als moviments vibratoris dels ballarins del seu grup, i que arriben amb facilitat a l'espectador. Per moments, diries quen els  intèrprets no es mouen pel linoleum sinó amb el vent que corre davant les pedres de l'amfiteatre del Grec, els seus moviments són més aeris que terrestres.

Però, amb tot, la complexitat s'apodera de Wonderland i el focus d'atenció que va virant es perd moltes vegades entre els diferents intèrprets, de qualitats també molt diferents, i els aplaudiments finals van ser tebis. En sortir a saludar, la patinada de la coreògrafa -elagantíssima en els seus talons de xarol i una llarga faldilla assimètrica- a causa de l'humitat del linòleum, va ser com un resum de la peça: una meravella  relliscosa.