Wonderland

informació obra



Companyia:
Gallim Dance Company
Direcció:
Andrea Miller
Coreografia:
Andrea Miller
Composició musical:
Orchestra Barzizza, Maria Jottini i Trio Lescano, The Chordettes, Chopin, Black Dice, Tim Hecker, Michel Bokanowski, Joanna Newsom, Jeannie Robertson, Song of Black Mountain, Sebastien Agneessens i Kyle Fische
Intèrprets:
Tal Adler, Celine D’Hont, James Lindsay Hartwell, Allysen Hooks, Gwyneth Mackenzie, Matthew Perez, Francesca Romo, Daniel Staaf, Austin Tyson, Georgia Usborne, Dan Walczak, Arika Yamada
Autor:
Andrea Miller
Escenografia:
Jon Bausor
Vestuari:
José Solis
Il·luminació:
Vincent Vigilante
Ajudant de direcció:
Francesca Romo
So:
Jakub Ciupinski, Cristina Spinei de Blind Ear Music
Producció:
Gallim Dance Company
Sinopsi:

Una companyia de dansa contemporània novaiorquesa amb un estil alegre i imaginatiu es posa la gorra de bany per advertir-nos contra els perills d’actuar com un ramat.

El 2006, Cai Guo Qiang, un dels artistes contemporanis xinesos més coneguts, va impactar amb una instal·lació titulada Head On en què es mostren 99 llops de mida real realitzant un salt majestuós que els porta a estavellar-se, un rere l’altre, contra una paret de vidre. Andrea Miller, una coreògrafa que aquest 2014 ha estat nomenada Guggenheim Fellow per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation, debuta a Barcelona amb aquesta metàfora artística de la «mentalitat de ramat» que inspira aquesta obra. Creadora d’uns muntatges cinètics però que alhora expressen una profunda reflexió sobre el jo i la recerca de la identitat, la companyia ambienta Wonderland en un paisatge que recorda els EUA de l’era atòmica. Utilitza imatges que suggereixen la guerra, l'esport o la comunicació i l’espectacle per parlar-nos sobre una tendència molt humana i potencialment perillosa. I és que el món de somni que aparenta ser Wonderland, amb els seus somriures d’Esther Williams (o són sinistres rictus de bogeria?), pot amagar comportaments brutals i insensibles quan la uniformitat es fa norma i la turba imposa la seva llei.  Una coreografia plena de significats i, alhora, exigent amb uns ballarins que demostren un virtuosisme tècnic extraordinari.

Crítica: Wonderland

02/07/2014

Wonderland, com indica el títol, ens situa a un món meravellós on dotze ballarins representen la mentalitat de remat per most

per Montse Otzet

Wonderland, com indica el títol, ens situa a un món meravellós on dotze ballarins representen la mentalitat de remat per mostrar-nos similituds entre el món animal i el dels essers humans. Però, en la coreografia d’Andrea Miller, no tot és tant meravellós doncs l’obra, si bé té un inici engrescador, decau en un llenguatge pla i “déjà vu” en la seva primera part.

Que un espectacle de dansa inauguri el Grec és un fet a aplaudir, com també ho és per la idea de programar una companyia de culta americana perquè això ens permet conèixer què s’està coent a l’altra banda de l’Atlàntic. I en aquest cas és Gallim Dance Company, companyia novaiorquesa, la que s’encarrega d’exhibir el treball d’una de les coreògrafes més reclamades actualment.

Per la seva creació, Andrea Miller, filla de santanderina i de pare jueu-americà, s’ha inspirat en Head On, la instal·lació de l’artista xinès Cai Gou Qiang en la que 99 llops salten i s’estavellen contra una paret de vidre. Sota aquest concepte, la coreògrafa presenta uns personatges primitius que evolucionen en un món influït per idees de l’era atòmica nord-americana. Dotze essers transmuten de la condició d’animal a la d’humà per mostrar-nos com una conducta de remat es transfigura en instints individuals, on la brutalitat i l’egoisme no estan eximits.

L’obra, estrenada el 2010 per a vuit intèrprets, té un ventall de valors, des d’un  llenguatge coreogràfic que ja es percep com un segell propi i al que Miller ha arribat després d’haver treballat tècniques com Graham i Limon, i haver sigut intèrpret de la Barsheva Ensemble d’Ohad Naharin, fins un excel·lent collage musical format per artistes tant dispars com, entre altres, The Chordettes, Chopin, Joanna Newson  i Live, el grup de rock alternatiu del qual escoltem Song of Black Mountain. Entre les qualitats de Wonderland també hi destaca el nivell i personalitat física dels intèrprets, l’excel·lent disseny d’il·luminació, i una escenografia que s’integra molt bé dins l’hàbitat de l’escenari del Grec, on les pedres de la muntanya de Montjuïc embolcallen el remat i  creen una atmosfera pertorbadora.

Galops d’animals es barregen amb sons guturals d’ humans; execucions de fragments de dansa clàssica i contemporània s’entrellacen amb postures i desplaçaments propis de bèsties; imatges primitives donen pas a escenes pròpies de teatre musical i del més pur estil Esther Williams. Dramatúrgia i moviment coreogràfic conviuen en el muntatge, només que si els fragments de ramat creixen en aquest escenari, les escenes de to més teatral i amb dramatúrgia, s’encongeixen pel fet d’exhibir-se en un espai massa obert. Llàstima.