Wonderland

Dansa

informació obra


Companyia:
Gallim Dance Company
Direcció:
Andrea Miller
Coreografia:
Andrea Miller
Composició musical:
Orchestra Barzizza, Maria Jottini i Trio Lescano, The Chordettes, Chopin, Black Dice, Tim Hecker, Michel Bokanowski, Joanna Newsom, Jeannie Robertson, Song of Black Mountain, Sebastien Agneessens i Kyle Fische
Intèrprets:
Tal Adler, Celine D’Hont, James Lindsay Hartwell, Allysen Hooks, Gwyneth Mackenzie, Matthew Perez, Francesca Romo, Daniel Staaf, Austin Tyson, Georgia Usborne, Dan Walczak, Arika Yamada
Autoria:
Andrea Miller
Escenografia:
Jon Bausor
Vestuari:
José Solis
Il·luminació:
Vincent Vigilante
Ajudantia de direcció:
Francesca Romo
So:
Jakub Ciupinski, Cristina Spinei de Blind Ear Music
Producció:
Gallim Dance Company
Sinopsi:

Una companyia de dansa contemporània novaiorquesa amb un estil alegre i imaginatiu es posa la gorra de bany per advertir-nos contra els perills d’actuar com un ramat.

El 2006, Cai Guo Qiang, un dels artistes contemporanis xinesos més coneguts, va impactar amb una instal·lació titulada Head On en què es mostren 99 llops de mida real realitzant un salt majestuós que els porta a estavellar-se, un rere l’altre, contra una paret de vidre. Andrea Miller, una coreògrafa que aquest 2014 ha estat nomenada Guggenheim Fellow per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation, debuta a Barcelona amb aquesta metàfora artística de la «mentalitat de ramat» que inspira aquesta obra. Creadora d’uns muntatges cinètics però que alhora expressen una profunda reflexió sobre el jo i la recerca de la identitat, la companyia ambienta Wonderland en un paisatge que recorda els EUA de l’era atòmica. Utilitza imatges que suggereixen la guerra, l'esport o la comunicació i l’espectacle per parlar-nos sobre una tendència molt humana i potencialment perillosa. I és que el món de somni que aparenta ser Wonderland, amb els seus somriures d’Esther Williams (o són sinistres rictus de bogeria?), pot amagar comportaments brutals i insensibles quan la uniformitat es fa norma i la turba imposa la seva llei.  Una coreografia plena de significats i, alhora, exigent amb uns ballarins que demostren un virtuosisme tècnic extraordinari.

Crítica: Wonderland

02/07/2014

Zapping de la cultura americana

per Juan Carlos Olivares

Wonderland, la compleja pieza coreográfica de Andrea Miller y la Gallim Dance Company, no busca la empatía con el público, ni siquiera con la mera exhibición física de los cuerpos de los bailarines.  Aunque poseedores de una gran técnica y versatilidad, no se preocupan por la belleza. No encaja en una visión extremadamente irónica de la danza, como desarrolla también Ohad Naharin en sus coreografías. Miller incorpora un cierto grado de fealdad, de movimientos inacabados o mal acabados. Le importa mucho más el discurso, la suma de impresiones que generan sus cápsulas coreográficas. La percepción de Wonderland es como colocarse ante una pantalla con ciertas sustancias en el cuerpo y en la mente y activar el mando a distancia en un frenético y aleatorio zapping. En todas las cadenas aparecen los mismos seres. Animales, humanos, individuos, comunidades o híbridos (varios cuerpos para formar una nueva y extraña identidad) con sorprendente parecido inundan documentales sobre fauna o tribus exóticas; informativos sobre guerras y epidemias; programas de deportes con lucha o atletismo; de variedades o dedicados a películas clásicas –musicales de Esther Williams o de la RKO–, concursos de belleza o de cheerleaders. Un formidable repaso cinético a la cultura norteamericana.