Xenos

informació obra



Escenografia:
Mirella Weingarten
Il·luminació:
Michael Hulls
Vestuari:
Kimie Nakano
So:
Vincenzo Lamagna
Composició musical:
Vincenzo Lamagna
Dramatúrgia:
Ruth Little
Text:
Jordan Tannahill
Intèrprets:
Akram Khan
Producció:
Farooq Chaudhry
Coreografia:
Eun-Me Ahn
Direcció:
Eun-Me Ahn
Sinopsi:

No es pot parlar sobre l'escena de la dansa contemporània sense fer referència a Akram Khan, un intèrpret que va néixer i créixer a la Gran Bretanya però que té les arrels a Bangladesh. Pocs artistes exemplifiquen com ell la manera en què orient i occident es contaminen i enriqueixen mútuament. Acostumat a col·laborar amb creadors de les cultures més diverses, practica un estil de dansa que beu tant del kathak, una de les formes de la dansa clàssica del nord de l'Índia, com de la dansa contemporània. Aquesta mateixa mixtura torna a estar present en una coreografia que no només esdevé un punt de connexió entre est i oest, sinó també entre el passat i el present, i entre la tecnologia i el mite. L'espectacle pren com a protagonista un dels més de quatre milions de soldats colonials, bona part camperols procedents de l'Índia, que van ser mobilitzats per lluitar al servei de l'imperi Britànic durant la I Guerra Mundial i que van abandonar les seves famílies i cultures per submergir-se en un mar de mort i destrucció. Aquest soldat és un ballarí indi el cos ben entrenat del qual esdevindrà, a les trinxeres, una arma de guerra. En unes condicions en què l'ésser humà es comporta com si fos un déu a la terra, què vol dir ser humà? Encara en som, d'humans?

El Grec Festival de Barcelona coprodueix la darrera creació d'Akram Khan que, segons ha anunciat ell mateix, no tornarà a protagonitzar un solo coreogràfic. En aquesta ocasió, l'acompanya sobre l'escenari un equip de cinc músics (el percussionista B. C. Manjunath, el vocalista Aditya Prakash, la baixista Nina Harries, el violinista Andrew Maddick i la saxofonista Tamar Osborn), que interpreten en viu una banda sonora composta per Vincenzo Lamagna.

Finalista a espectacle de dansa internacional dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Xenos

04/07/2018

Bellesa i desolació

per Montse Otzet

La presència d’Akram Khan Company dins la programació del Grec és un encert que s’ha vist confirmat amb la venda d’entrades que es van exhaurir al cap de poques hores de posar-se a la venda.  L’ interès del públic no venia tan sols de poder aplaudir a un dels ballarins i coreògrafs més rellevants del panorama internacional, sinó que a aquest fet s’hi afegia que el ballarí britànic, amb arrels a Bangladesh, s’acomiada de l’escena amb Xenos, un solo que colpeja plàstica i emocionalment, i que l’artista, amb un extraordinari equip de col·laboradors, ha creat per rendir homenatge als quatre milions de soldats colonials, bona part camperols de l’Índia, que van lluitar al servei de l’imperi Britànic durant la I Guerra Mundial.

Cal dir que Khan ja va demostrar interès per aquest fet a través de la peça curta Dust que va coreografiar per l’English National Ballet. Un encàrrec, que com el muntatge que ens ocupa,  formen part del programa artístic, 14-18 NOW, que la Gran Bretanya va impulsar en memòria del centenari de la Primera Guerra Mundial i que es va poder veure al Festival de Peralada l’agost del 2014, com a part del programa commemoratiu We Lest Forget.

Xenos, en la temàtica de la qual hi ha una referència metafòrica al mite grec de Prometeu,  pren força en la figura d’un soldat colonial atrapat a la trinxera, un home que Khan utilitza com fil conductor d’un relat que convida a reflexionar sobre el fet que una guerra mai té una única versió. Així com que els convulsius temps que vivim, en els quals habiten la por al desconegut, la divisió i la xenofòbia, són comparables als previs als de la primera i segona guerra mundial.

Si bé la peça té diverses capes de contingut,  el que transmet per damunt de tot Xenos, el significat del qual vol dir estranger, és un equilibri entre bellesa i desolació.  La bellesa que ens arriba a través d’un desplegament hipnòtic de colors, textures i melodies, i una desolació que engendra la necessitat de nous temps i d’una transformació de valors.

Akram Khan es mostra excels com ballarí, tant de la dansa kathak, una de les formes de dansa del nord de l’Índia amb la qual s’expressa la primera part de l’obra, com intèrpret de dansa contemporània. El rigor en la precisió del moviment i la riquesa de formes i ritmes que crea amb el seu vigorós cos són admirables. Com ho és el disseny d’una  escenogràfica colpidora (Mirella Weingarten), d’una  il·luminació generosa en matisos (Kimie Nakano) i d’una composició musical (Vicenzo Lamagna) que puja el segell de la seva qualitat gràcies a la interpretació que executen cinc músics en directe.