Xenos

informació obra



Escenografia:
Mirella Weingarten
Il·luminació:
Michael Hulls
Vestuari:
Kimie Nakano
So:
Vincenzo Lamagna
Composició musical:
Vincenzo Lamagna
Dramatúrgia:
Ruth Little
Text:
Jordan Tannahill
Intèrprets:
Akram Khan
Producció:
Farooq Chaudhry
Coreografia:
Eun-Me Ahn
Direcció:
Eun-Me Ahn
Sinopsi:

No es pot parlar sobre l'escena de la dansa contemporània sense fer referència a Akram Khan, un intèrpret que va néixer i créixer a la Gran Bretanya però que té les arrels a Bangladesh. Pocs artistes exemplifiquen com ell la manera en què orient i occident es contaminen i enriqueixen mútuament. Acostumat a col·laborar amb creadors de les cultures més diverses, practica un estil de dansa que beu tant del kathak, una de les formes de la dansa clàssica del nord de l'Índia, com de la dansa contemporània. Aquesta mateixa mixtura torna a estar present en una coreografia que no només esdevé un punt de connexió entre est i oest, sinó també entre el passat i el present, i entre la tecnologia i el mite. L'espectacle pren com a protagonista un dels més de quatre milions de soldats colonials, bona part camperols procedents de l'Índia, que van ser mobilitzats per lluitar al servei de l'imperi Britànic durant la I Guerra Mundial i que van abandonar les seves famílies i cultures per submergir-se en un mar de mort i destrucció. Aquest soldat és un ballarí indi el cos ben entrenat del qual esdevindrà, a les trinxeres, una arma de guerra. En unes condicions en què l'ésser humà es comporta com si fos un déu a la terra, què vol dir ser humà? Encara en som, d'humans?

El Grec Festival de Barcelona coprodueix la darrera creació d'Akram Khan que, segons ha anunciat ell mateix, no tornarà a protagonitzar un solo coreogràfic. En aquesta ocasió, l'acompanya sobre l'escenari un equip de cinc músics (el percussionista B. C. Manjunath, el vocalista Aditya Prakash, la baixista Nina Harries, el violinista Andrew Maddick i la saxofonista Tamar Osborn), que interpreten en viu una banda sonora composta per Vincenzo Lamagna.

Finalista a espectacle de dansa internacional dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Xenos

10/07/2018

Èpica Khan

per Clàudia Brufau

És molt fàcil deixar-se endur pel remolí de girs, picades de peu al terra, el so dels cascavells i sobretot per l’staccato amb què clava les mans en l’aire. Akram Khan arrenca Xenos amb un solo frenèticament deliciós de dansa kathak, l’estil de dansa clàssica del nord de l’Índia, amb el qual s’ha forjat un segell indiscutible en l’escena internacional. Tot i que la seva obra és contemporània, sempre hi transpiren les arrels i la base de la dansa kathak, que es caracteritza per una precisió rítmica de peus gairebé matemàtica, moviment de braços i mans molt fluid i contrastos dinàmics molt sobtats entre velocitat i quietud.