El tomb que ha fet la cultura popular i tradicional és de vertigen, probablement gràcies a l‘impuls de Fira Mediterrània que enguany celebra la seva 26a. edició. Si als 80-90, tot allò que ressonava a folklore provocava picor als turmells, ara desperta interès. El gir que ha fet el folklore ha estat de 180 graus. Perquè d’ensopir a la generació dels que van viure la transició ha passat a reconèixer formes pròpies d’expressar-se als seus fills. Com la memòria històrica, en què hi va haver un temps que els pares van preferir callar i avui ja s’ha destapat la dècada en què els néts dels que la van patir han optat per conèixer i reivindicar.
El concepte de cultura popular ha abraçat la contemporaneïtat: Ha convertit el gest local, en emblema universal. Segurament, per això en aquesta edició de Fira Mediterrània que torna amb molta potència el cartell internacional (després d’uns anys que ho va impedir els confinaments inesperats de la Covid) amplia la mirada de músiques del món. Entén que és popular tot allò que ho realitza i ho gaudeix el poble i, per tant, en comptes d’arrecerar-se en l’antigor, reivindica el so tradicional per a les oïdes d’avui. És significatiu, per exemple que l’espectacle d’inauguració de la fira sigui el d’Evoé! De Maria Mazzotta amb Raül Refree. O que el cap de setmana passat es dediqués el Pòrtic de la Fira al concert dels 50 anys de la Companyia Elèctrica Dharma, un grup que, de fet, va avançar-se a la mateixa activitat de Manresa en renovar el repertori musical.
Jordi Fosas podrà seguir desenvolupant la xarxa que aculls als artistes d’arrel professional a partir de l’Obrador (120.000 euros). I també compta amb el reclam del Pla d’Impuls de la Dansa d’arrel (100.000 euros) per a un nou mandat de tres anys (renovables a dos més). Aquestes partides se sumen al pressupost de 999.000 euros d’aquesta edició. A través d’aquests programes es potencia la connexió entre els artistes contemporanis i les companyies tradicionals i també es treballa per crear una gira que normalitzi les actuacions arreu (Ésdansa, Dansàneu, Sismògraf..). Si als joves els hi agrada descobrir les sonoritats del cant de sega i passar-les pel sedàs de la música electrònica, també hi ha públic per a ballar-les amb la intensitat de recuperar una memòria oblidada, menystinguda.
La Fira Mediterrània compta amb 84 propostes artístiques, 40 d’elles són estrenes absolutes, i unes altres 21 sonaran per primer cop a Catalunya. El gruix d’actuacions són musicals amb 48 concerts: Des de la presentació del disc de Carles Dènia (Mussol), al de Joana Dark, que ja havia participat l’any anterior com a finalista al Concurs Sons de la Mediterrània amb La lireta. D’arts escèniques, destaquen els treballs de dansa, com el que lidera Quim Bigas amb l’Esbart Rocasagna (ERA, premi Delfí Colomé) o els cants gore passats pel tamís del conte (Estimadíssims malvats). També es podrà viure en la pell d’una remeiera (El valor de res) o sentir-se xai, o gos d’atura o pastor sota la intuició de Moon Ribas i Quim Giron (Ramat simfònic). També es repeteix el treball presentat l’any anterior de Magí Serra (Condens) i d’Àfrica Llorens (Foradada).
L’agenda treu fum aquests dies per Manresa, amunt i avall. De les manies, dels prejudicis i els tics, s'ha passat a un veritable hub, un node en què connecten professionals d’arreu i en què es troba la tradició més pura amb l’avantguada més rabiosa per casar-se amb les propostes més inesperades i menys acomplexades. Com ara, que el pianista Manel Camp faci duet amb la Intel·ligència Artifical (IA) o que Núria Andorrà pretengui reestablir un nou ordre en la música de pandero de Ponent amb aquesta nova tecnologia. Fns i tot la novella Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) s’atreveix a enfrontar-se a la IA. Del tic al Hub. Sense manies. Busqueu l'inesperat.
