“Dancing for me is movement in time and space. Its possibilities are bound only by our imaginations and our two legs” (“Per mi ballar és moviment en el temps i l’espai. Les seves possibilitats només estan lligades per la nostra imaginació i les nostres dues cames”). Amb aquesta afirmació, l’anomenat pare de la dansa postmoderna, Merce Cunningham, posava de manifest que el binomi dansa i música lliga molt bé junt (i tant! a quants se’ns activa l’esquelet sentint una melodia animada?), però no té per què ser inseparable. De fet, el reconegut coreògraf i ballarí nord-americà s’hi referia com a “dues entitats separades, independents i interdependents” que poden “compartir un temps comú”.
Després d’uns anys en què la dansa –a nivell universal– ha volgut explorar la seva autonomia (ballant, per exemple, sobre una dramatúrgia o altres tipus de materials), el Mercat de les Flors proposa tornar a fer visible la seva relació amb un cicle específic en el qual, a més, la música també serà en directe. “És com retornar a un altre tipus de diàleg”, apunta la seva directora, Àngels Margarit.
El primer cicle Dansa i Música en viu es durà a terme del 13 d’octubre al 6 de novembre amb sis propostes molt variades amb què es vol enganxar a nous espectadors. “Volem incidir que des del Mercat es dialoga moltíssim amb la música i que, sovint, a molta gent li agradaria els espectacles que programem, però com que la dansa és menys coneguda... Volem donar referents al públic perquè tingui on agafar-se i s’atreveixi a venir”.
El cartell es caracteritza per la singularitat dels treballs –que van des del flamenc al fado, passant per la corda, l’electrònica i els instruments tradicionals– i uns intèrprets (ballarins i músics) amb gran personalitat. Com destaca Margarit, “totes les peces treballen diferent la dansa i, alhora, relacionen música i dansa d’una manera molt especial. És una nova mirada, molt específica i que no juga amb la literalitat de la partitura”.
La programació
L’innovador bailaor Israel Galván encetarà el cicle amb dos espectacles. D’una banda, els dies 13 i 14 d’octubre reinterpretarà Manuel de Falla amb El Amor Brujo. Gitanería en un acto y dos cuadros acompanyat per David Lagos, al cante, i Alejandro Rojas-Marco, al piano; mentre que el 15 i 16 d’octubre, Galván presentarà Mellizo Doble amb el cantaor Niño de Elche, en el si d’un duet revolucionari que fusionarà el flamenc amb sons que es troben a les seves antípodes, com ara la música electrònica o la tecno.
El 20 i 22 d’octubre Jonas&Lander oferirà Bate Fado, un autèntic treball arqueològic circumscrit entre la dansa i el concert musical, a través del qual cinc ballarins recuperaran la dansa del fado amb els seus zapateados –no és només cant, es ballava a principi del segle XX. Els acompanyaran quatre músics (al baix, guitarra i guitarra portuguesa) i un fadista.
Mal Pelo tornarà a portar al Mercat l’aplaudida Highlands, estrenada el maig del 2021 en plenes restriccions d’aforament per la covid-19. Del 27 al 30 d’octubre es brindarà, doncs, una nova oportunitat per gaudir de l’última obra de la tetralogia sobre Bach amb un total de setze intèrprets a l’escenari: vuit ballarins, un quartet de corda i un quartet de veus.
Highlands coincidirà a la cartellera amb Woolf, de la coreògrafa Natalia Jiménez, que del 28 al 30 d’octubre s’endinsarà en l’univers de l’escriptora Virginia Woolf en un muntatge intimista, i de gran escolta i complicitat, amb la pianista Jordina Millà.
Finalment, François Chaignaud i Nino Laisné tancaran el cicle del 4 al 6 de novembre amb Romances inciertos. Un autre Orlando, un espectacle-concert d’estètica barroca que tractarà sobre l’ambigüitat de gènere servint-se de figures andrògines de la cultura popular espanyola, el cant, la dansa, i quatre músics que tocaran el bandeó, la viola de gamba, la tiorba, la guitarra barroca i un seguit de percussions històriques i tradicionals.
L’experiència de prop
Recomana hem parlat amb dos dels coreògrafs i ballarins que participaran al cicle Dansa i Música en viu per conèixer de primera mà el vincle que la seva peça estableix amb la música i com han viscut l’experiència creativa.
Pep Ramis, cofundador de Mal Pelo amb María Muñoz, explica que en els últims anys han estret la seva relació amb la música (sobretot amb Bach, a qui han dedicat una tetralogia), i que Highlands els ha permès fer “un pas més enllà” pel fet de “tenir els músics en directe i construir la dramatúrgia, no només de la peça, sinó musical”. “És un rara avis poder estar amb vuit músics i vuit ballarins a l’escenari. És fantàstic sentir els cantants a un metre de distància –quan normalment estan a quinze o vint metres– i crear un corpus de gent que, des de la seva disciplina, és molt coral. Hem establert un diàleg en viu. Ha estat molt ric perquè a nivell de llenguatge, coreografia, interpretació, espai, etc., compartim moltes coses. Ens han donat moltes claus: des d’on toquen, quin estat podem provocar perquè ells entrin...”.
Per Mal Pelo, que treballen habitualment amb diferents capes de significat i llenguatges a les seves peces –com ara introduint vídeos a escena–, la hibridació de llenguatges no és nova, però sí que ho ha estat fer-ho amb la música en directe: “És una vivència apassionant que et dona molta energia.” Així com les anteriors obres de Bach eren d’un sol instrument, a Highlands han apostat pel format dels dos quartets (un de corda i un de veus) perquè volien tocar la música del compositor “més sacra, amb més complexitat, contrapunts i veus”. Els quartets, que són un reflex d’uns amb altres fent un efecte mirall (per exemple, el violí correspon a la soprano), els han resultat una “elecció fantàstica” ja que els ha obert la possibilitat de “jugar amb moltes combinacions, dialogar amb les estructures de Bach i trasvessar mirades entre disciplines”.
Per Natalia Jiménez –andalusa resident a Catalunya des de fa dotze anys, en què ha traçat bona part de la seva trajectòria– l’experiència també ha estat molt gratificant. Woolf parteix d’un encàrrec en plena pandèmia per reflexionar sobre la seva ‘habitació pròpia’ (en referència al títol homònim de Virginia Woolf). Acabat el projecte va sentir el desig de continuar indagant per “compartir l’habitació” amb la pianista Jordina Millà. “Em vaig sentir molt atreta amb la poètica que genera el món de Woolf i específicament pel relat de La mort de l’arna, que és la descripció d’un ésser híbrid que passa desapercebut, pel seu detall, bellesa, existència curta... Va ser una de les portes que més em va impulsar per unir el so i el moviment. Hi ha una aposta per allò petit, senzill, i alhora per generar un contrast entre allò previsible i imprevisible.” En aquest sentit, la peça consta d’una estructura concreta, però totes dues creadores són grans amants de la improvisació i cultiven un espai perquè molt material succeeixi en viu: “Generem paisatges sonors que poden ser densos i poc harmònics perquè apareguin instants de troballa, com quan trobem la metàfora, la poètica o el gest justos per aquell so”, explica Jiménez.
Els textos de Woolf, i d’altres escrits per la mateixa coreògrafa en pràctiques contemplatives al jardí o al bosc, travessen tota l’obra conjuntant-se amb una minuciosa posada en escena. I són aquestes paraules, transcrites pel dramaturg José Luis de Blas –de qui Jiménez destaca la “capacitat d’afinació”–, les que Jiménez i Millà traslladen al cos i al piano en un monòleg intern que, com diu, els permet “abandonar les pròtesis d’allò real i testejar un terreny possible de llibertat conjunta entre totes dues”. “En la seva obra Virginia Woolf sempre ens trasllada, a través d’aquest monòleg intern, qualitats del sentir, escolta de les frustracions i sentiments varis... al mateix temps que els contrasta amb la realitat micro/macro. Succeeix així amb el present viu que componem a través de la dansa i la música. És un acte de comunicació de tantes capes que l’única cosa que podem fer després la Jordina i jo és mirar-nos, i romandre en silenci, perquè el gust s’escoli en la nostra tornada a la realitat...”, reflexiona.
