Animals perduts, 'llordes', travestís i mascles. Han estat, entre altres, els protagonistes de la 11ª edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT. Noves dramatúrgies) que del 28 al 31 d'agost ha acollit 13 espectacles, dos concerts, dos 'workshops' i un 'storywalker'. La cita dirigida per l' actor Joan Negrié va congregar a 6.200 persones que van aconseguir pujar l'elevat llistó de l'any passat -un 86% d'ocupació- a l'espectacular 94,60% que acaricia el ple total reeixit aquest estiu. Abraçar el Mediterrani, convertint per primera vegada el bell Passeig de les Palmeres en l'epicentre del festival, ha estat un dels majors encerts de l'organització. A més del públic que van acudir als concerts i espectacles programats, s'hi van sumar passejants i turistes curiosos. El FITT ha guanyat visibilitat encara que no té la menor intenció de morir d'èxit.
També ha estat una edició marcada per les col·laboracions entre municipis, El Morell i La Canonja, i amb el Danseu Festival de Les Piles de Gaià, i s'han descobert nous espais d'exhibició, com l'immens Refugi 1 del Moll de Costa. El Passeig Arqueològic va ser l'escenari del 'storywalker' 'Es farà la Medea a Tarragona?', que rescata la visita de Margarida Xirgu a l'històric recinte amb la intenció de representar allí el clàssic.L'abonament FITT es manté com un dels grans encerts del festival: per 80 euros inclou tots els espectacles i tres sopars que permeten a artistes, programadors, periodistes i públic compartir taula i impressions entre les funcions. Una iniciativa única –no és dona a altres festivals- molt bé valorada pel ciutadà tarragoní.
Els udols d'un gos abandonat
El programa es va obrir el dimecres amb els udols d'un gos abandonat, el 'Lost dog' de la companyia burgalesa Cal y Canto Teatro que ens va ensenyar a veure el món i les seves misèries des dels ulls d'un gosset titella. La tarda va prosseguir amb la refrescant irrupció pels carrers de Tarragona de Les pompiers (Companyia Latal). Amb el sol metrallant al personal, es va agrair molt l'aparició dels dos bombers tirant aigua a petits i adults. El 'xou' itinerant va guiar al públic fins al Passeig de les Palmeres, on els esperava la DJ Kaliu per a convidar-los a una festa petarda, lliure i tropical. 'Hits' per a animar els cossos i 'foodtrucks' per als estómacs. Després, en el Teatre Tarragona, els esperava l'italià Pippo Delbono amb 'La gioia', un viatge cap a l'alegria passant pel dolor i la tristesa. La jornada es va tancar amb més goig i animació: el concert de l'argentina Belén Natalí amb el seu pop-Lo-fi carregat de ritmes jamaicans, R&B i jazz.'Oveja perdida', de Chamán Producciones, va ser l'altre animal metafòricament extraviat. Assistim a la rutina laboral, freda i reiterativa, de quatre 'freelancers' en un dispositiu escènic que li permet al públic moure's lliurement, acostar-se als actors i canviar de perspectiva. L'aïllament, la despersonalització en el treball i la precarietat en aquesta societat tecnificada i capitalista, a un pam. Tampoc per a tirar coets eren les vides del 'Bürstner's club', de la companyia valenciana DelsAltres, que va obrir les portes en l'immens Refugi 1, Moll de Costa, per a ensenyar-nos les rutines d'una 'troupe' circense molt peculiar. La mateixa nau va acollir 'Calidoscòpica', relat construït per la coreògrafa i ballarina Sònia Gómez al costat de Encarni Espallargas, dona diagnosticada amb un trastorn mental que es transforma en escena i ens roba el cor. Hi ha humor, dansa, anècdotes i cançons –Encarni canta molt bé- en una obra que transpira humanitat i tendresa, i mostra l'enorme potencialitat de persones estigmatitzades per la malaltia mental.Altsasu i una faula ecologista
En l'espectacular Palau de Congressos es va reviure el cas de 'Altsasu' de la mà de La dramática errante. El 15 d'octubre de 2016, a les portes del bar Koxka de la localitat navarresa, l'agressió d'uns joves a uns guàrdies civils va acabar amb els detinguts en la presó, acusats de terrorisme, avivant l'odi enquistat entre els dos bàndols.El prestigiós coreògraf belga Wim Vandekeybus ens va portar en 'Traces' als Carpats de Romania, on habita la colònia més gran d'ossos del continent, amenaçada pels humans. Una intensa faula ecologista a càrrec de 10 excel·lents ballarins que mostra el costat salvatge de la nostra espècie, incapaç de respectar a la naturalesa. De respecte parla també 'Jo, travesti', la reivindicativa proposta de Roberto G. Alonso que en la seva estrena a Barcelona es va representar en la presó Model, on van acabar alguns artistes del transformisme durant la dictadura. El coreògraf i intèrpret, en companyia de Jordi Cornudella, al piano, es vesteix de vedet i homenatja el gènere, sovint lligat a l'ostracisme i la clandestinitat, per a reclamar el lloc que es mereix. La funció va esgotar les entrades en el Teatre Municipal Orfeó Canongí, en la pròxima localitat de La Canonja.Esbojarrat electropop queer
Les actrius i cantants Gemma Polo i Glòria Ribera ho van 'petar' amb 'Llordes' al Jardí del Castell dels Montoliu d'El Morell i van repetir el delirant xou al Passeig de les Palmeres a l'hora del vermut. Desvergonyides, fresques i lúdiques, reivindiquen la catalanitat fins per als noms dels productes eròtics. Fan públic el seu gran descobriment i el demostren en el seu repertori: els 'hits' internacionals pouen en la tradició psicalíptica catalana (com les més irreverents i picants cançons de les tavernes). En la mateixa ona de 'llordisme' i brutícia, el duet de Poblenou Svetlana va triomfar amb el seu esbojarrat electropop queer. Júlia Díaz i Roc Bernardí (protagonista d''Aladdín' a Madrid) tenien clar el camí des del seu primer treball, 'Marrana', i ja són un referent de la nova escena 'petarda' catalana.Alberto San Juan, un dels protagonistes de la pel·lícula de l'estiu, 'La casa en flames', va presentar en el Teatre Tarragona el seu 'Macho grita'. Part del mite de Don Joan per a donar-li un repàs humorístic, amb cançons, a la construcció del "mascle" a Espanya. Es remunta a la Reconquesta, a l'expulsió dels jueus o l'arribada a Amèrica per a concloure que la idiosincràsia de l'espanyol és la lluita fratricida que busca insaciablement el poder. Don Joan, diu el dramaturg, actor i director, és el paradigma de l'afany depredador que avui ens arrossega a un lent però segur suïcidi col·lectiu.Poc després de la funció, el seu nom va ser cridat des de l'escenari del Passeig de les Palmeres, on seguia la diversió amb 'Vivir en un videoclip: tu, yo, "nosotris" y un karaoke'. Una dona va dedicar a San Juan la seva interpretació de 'Como una ola' de Rocío Jurado. "Alberto, si estàs per aquí, que sàpigues que t'estimo!", va xisclar micro en mà. No hi era, però va passar per allí ja ben entrada la matinada quan encara seguia la festa amb la PD Pussies. El 'mascle' se'n va anar sense conèixer l'admiradora.
Imma Fernández
