23 F Anatomia d'un instant

informació obra



Direcció:
Àlex Rigola
Companyia:
Heartbreak Hotel
Autor:
Àlex Rigola
Intèrprets:
Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez, Roser Vilajosana
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Berta Riera
Il·luminació:
August Viladomat
So:
Igor Pinto
Vídeo:
Amanda Baqué
Ajudant de direcció:
Alba Pujol
Sinopsi:

El director Àlex Rigola porta a escena una proposta de teatre document, una aproximació al període de la transició espanyola prenent d’eix vertebrador el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. Un assaig a partir de la novel·la de Javier Cercas Anatomía de un instante: l’instant en què Adolfo Suárez, president del govern en funcions, es va estar assegut mentre les bales dels colpistes brunzien al voltant seu a l’hemicicle del Congrés dels Diputats i tots els altres parlamentaris –tots menys el general Gutiérrez Mellado i el secretari general del Partit Comunista Santiago Carrillo– buscaven refugi sota els seus escons. La crònica d’aquest gest i la crònica d’un cop d’Estat, i la crònica d’uns anys decisius en el naixement de la nostra democràcia.

Crítica: 23 F Anatomia d'un instant

13/04/2021

Magistral lliçó d'història

per Pep Vila

Sí, sí, tal com diu el títol d'aquesta crònica, parlem d'una gran lliçó d'història i alhora d'una celebració: 40 anys de democràcia. O potser també d'una celebració fallida: l'estancament de la democràcia.

Dit això, no espereu una obra a l'ús, sinó una transcripció fidel del llibre meravellosament escrit per Javier Cercas i del qual, es nota, Alex Rigola, n'és un dels primers fans.

Quatre actors (Cruz, Auquer, Vilajosana i Sáez) expliquen l'"abans" i sobretot el què va passar "durant" aquella fatídica data, a través de la seva pròpia narració, els audiovisuals i sobretot, i s'agraeix molt, un toc de teatralització i sentit de l'humor, que falta en fa!

Per tant "23F" es va transformant en una classe magistral semblant a les viscudes a la universitat en temps d'estudiant, on recordem (i d'altres ho coneixen per primera vegada) d'on van sortir els Armada, Milans del Bosch, Tejero, i quina classe d'herois podem considerar a Suárez, Carrillo i Gutiérrez Mellado, que van aguantar impassibles asseguts al seu seient mentre les bales dels militars creuaven el Congrés dels Diputats.

I, finalment, una conclusió, tant si vas viure els fets com si els has descobert ara per primera vegada: en aquell moment, és ben cert, en pocs dies van canviar moltes coses, i es va fer el trànsit cap a la democràcia. Però quaranta anys després, potser ens adonem que tot segueix igual...o potser pitjor. Parlem, doncs, d'una obra que ningú no se l'hauria de perdre...ni tampoc la festa final, amb Fanta, crispetes...sí, això, sí, festa abans de les deu de la nit. Que síii!