Afanys d'amor perduts

Teatre

informació obra


Direcció:
Pere Planella, Alfredo Sanzol
Adaptació:
Roger Cònsul, Pere Planella
Intèrprets:
David Anguera, Maria Calvet, Queralt Casassayas, Sara Espígul, Sílvia Forns, Oriol Genís, Carles Martínez, Aleix Melé, Pep Anton Muñoz , Laura Pau, Arnau Puig , Mima Riera, Peter Vives
Escenografia:
Bibiana Puigdefàbregas, Adelina Casanova
Vestuari:
Míriam Compte
Il·luminació:
Bernat Tresserra
So:
Àlex Polls
Composició musical:
Xavier Albertí
Assesoria de moviment:
Roberto G. Alonso, Roser Güell (dicció)
Caracterització:
Àngels Salinas
Ajudantia de direcció:
Ester Villamor
Autoria:
Alfredo Sanzol
Sinopsi:

El rei de Navarra i tres dels seus cavallers han jurat allunyar-se dels plaers mundans durant tres anys, per dedicar-se exclusivament a l’estudi. Fins i tot han prohibit que s’acosti cap dona a menys de mil milles de la cort. Però aviat els visitarà una ambaixada de la princesa de França, i tres de les seves dames, amb l’objectiu de recuperar uns territoris en litigi a l’Aquitània. Així, el rei de Navarra i els seus tres nobles es veuran abocats a enfrontar-se als manaments de Cupido, el Príncep de les rimes de l'amor, els laments i els sospirs.

Pere Planella, cofundador del Teatre Lliure i de Zitzània Teatre, celebra aquesta temporada el cinquantè aniversari com a director escènic, dirigint una de les comèdies més refinades de Shakespeare, coetània d’El somni d’una nit d’estiu i Romeu i Julieta.

Crítica: Afanys d'amor perduts

24/02/2019

Acurat i acolorit

per Núria Sàbat

A la Sala Petita del TNC, hi hem pogut gaudir d’un muntatge suggeridor, acurat i acolorit, en què la paraula de Shakespeare ressona amb força i expressivitat dirigit per Pere Planella, un home de teatre de llarg i exemplar recorregut que, amb aquesta proposta, compleix 50 anys de professió.

Sobre la base d’una traducció excel·lent de Salvador Oliva –un dels nostres millors traductors de l’obra de Shakespeare– i el suport tan necessari com inhabitual –i per això encara més lloable– de Roser Güell en la dicció, Planella basteix un espectacle visualment encisador en què, a més de la sempre sàvia aportació musical de Xavier Albertí, cal subratllar-hi, d’una banda, el vestuari elegant i delicat de Míriam Compte, l’escenografia minimalista de Bibiana Puigdefàbregas o la cromàtica il·luminació de Bernat Treserra; de l’altra, el bon treball del nodrit grup d’intèrprets. I si els “veterans” Oriol Genís, Carles Martínez i Pep Anton Muñoz (memorable, la seva lliçó “lingüística!) broden els seus corresponents papers, també assoleixen moments brillants la resta d’actors: David Anguera, Peter Vives, Arnau Puig, Aleix Melé i, sobretot, d’actrius: Mima Riera, Maria Calvet, Queralt Casassayes, Sílvia Forns i Laura Pau, les quals, “capitanejades” per Sara Espígul, esdevenen un potent grup femení i d’alguna manera “feminista” que, sota la pell i l’embranzida de les decidides dames que acompanyen la filla del rei de França, són capaces de convertir sense manies els prepotents mascles de la cort de Navarra (rei inclòs) en una autèntica colla de babaus.

Planella i Roger Cònsul situen aquesta obra primerenca –volgudament “retitulada” Afanys (en comptes de Treballs) d’amor perduts– i controvertida –de la qual se’n poden esmolar o, com en aquest cas, llimar angles i arestes– a començaments del segle XX, època de canvis substancials que es palesen en diferents escenes d’una gran plasticitat, com la projecció del Viatge a la Lluna dels Méliès, i a través de la presència a l’escenari de bicicletes i –acostant-se més al present– patinets elèctrics.