Agamèmnon

Teatre

informació obra


Direcció:
Gerard Bidegain
Intèrprets:
Oriol Genís, Cristina Martí Ninot, Zúbel Arana
Escenografia:
Rafa Haro
Coreografia:
Cristina Martí
Caracterització:
Alba Paituví
Il·luminació:
Alba Paituví
Vestuari:
Alba Paituví
Dramatúrgia:
Gerard Bidegain
Autoria:
Iannis Ritsos
So:
Zúbel Arana
Sinopsi:

Ifigènia retorna a casa després de molts anys fora. Anirà a veure les estances abandonades dels seus difunts pares, on es va produir la gran tragèdia dels atrides. A les estances encara ressonen les presències: les paraules d’Agamèmnon i les poderoses mirades de Clitemnestra.

El punt de partida és el retorn del rei a l’Argòlida, després de deu anys de guerra i soroll, victoriós però conscient que tota glòria és periple. El seu posat en el fons ens deixa entreveure un home que ve de tornada, no de la guerra, sinó de tot, de la vida en general. Un home amb experiència que, en el moment just abans de ser assassinat per la seva esposa Clitemnestra, reflexiona en veu alta, amb enorme lucidesa sobre l’existència.

En aquesta proposta, Clitemnestra i Agamèmnon son rememorats per la seva filla Ifigènia, a qui tothom feia morta després de ser sacrificada pel seu pare abans de la guerra de Troia per obtenir vents favorables.

Els tres membres de la família tràgica es presenten com uns poderosos personatges capaços d’atrapar als espectadors mentre naveguen pel mar de reflexions i frustracions verbalitzats per Agamèmnon.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Agamèmnon

13/01/2023

Intens però llunyà

per Jordi Bordes

Oriol Genís és l'heroi que arriba triomfant de les seves guerres i s'enfronta al fantasma d'Ifigènia (que va haver de ser sacrificada per correspondre als déus que havien aplacat el vent i impedia salpar cap a Troia) i a la seva dona Clitemnestra. Ell, en realitat no vol res més que descansar. Viure en pau, fugir del centre de Poder o disfrutar-lo des de la comoditat d'una estança de repòs, d'un bany d'aigua calenta.

Durant tots els anys de conflicte, el palau ha anat prenen el seu rumb, distanciant-lo de les gestes i derrotes a Troia. I mirant de curar el crim d'Ifigènia. Iannis Ritsos en fa una versió transformant Agàmemnon en un general de la dicadura dels Coronelns grega (del 1967 al 1974, que duria l'escriptor a l'exili). Però en cap cas hi ha una traslació perquè el final d'Agamèmnon a mans de Clitemnestra no té res a veure amb la condemna a cadena perpètua d'uns coronels que mai van arrepentir-se del cop militar ue havia impedit la victòria de les forces d'esquerra a les urnes.

A l'Atrium, una sala en què la proximitat permet veure la intensiat actoral (que completen Cristina Martí Ninot i Zúbel Arana en els papers d'una Clitemnestra muda i resolutiva i d'una Ifigènia volàtil, que impregna el palau de dol pel seu record) es prcep, en canvi una estranya distàcia. I és que tot i que Genís mastegui cada emoció aportant el pes i la profundtat de la paraula queda distant en una trama èpica que fa molt poc de mirall a la societat actual. La interpretació es distancia de la sobreactuació que acaba resultant ridícula (Fedra, Una Iliada) però no atrapa com sí ho han fet altres treballs com Edipo rey, Antígona, Medea, entre molts exemples.

A l'Atrium es reviuen la trama i els versos amb la lentitut que permet veure com deixa astre la intensitat actoral però resulta sorprenentment impermeable a l'emoció dels espectadors. En la dramatúrgia hi ha faltat alguna clau que estirés les naus cap a les contradiccions d'aquest heroi vingut a menys. Sense vent, les naus (per molt ben armades que estiguin) no poden salpar.