Això ja ho he viscut

informació obra



Traducció:
Martí Gallén
Intèrprets:
Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius, Carles Martínez, Lluís Soler
Escenografia:
Max Glaenzel
So:
Jordi Bonet
Il·luminació:
Kiku Planas
Vestuari:
Nina Pawlowsky
Ajudant de direcció:
Antonio Calvo
Sinopsi:

En una pensió rural dels prats de North York, al nord d’Anglaterra, tres individus, el matrimoni Ormund i el professor Farrant, es veuen induïts sense voler-ho a una confrontació fosca i molt estranya. Tots tres tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada, però cap d’ells ensuma que la tragèdia s’aproxima. El doctor Görlter, un físic alemany, estrafolari i misteriós, mirarà d’impedir el desastre.

Aquest text forma part de la Trilogia del temps que va escriure Pristley, una exploració de la naturalesa del temps a través de l’experiència del dejá-vu, en aquesta ocasió.


Crítica: Això ja ho he viscut

25/06/2019

L'explicació més esperançadora del 'Déja vu'

per Teresa Bruna

Ja fa alguns dies que vaig anar a veure Això ja ho he viscut. No em vaig posar immediatament a fer la crítica perquè vaig sortir una mica amb la sensació que no m'havien quedat les coses del tot clares: és un thriller metafísic que t'enganxa des del primer moment, però que reclama un post.  Parlant amb altres espectadors que hi han anat, vaig sentir que no  només em passava a mi. Per entendre a fons la història que ens expliquen -potser no passa a tothom però si a uns quants-  s'ha de pensar, parlar-ne, debatre i, si s'escau, tornar-hi. I val la pena!

A hores d'ara ja deveu saber l'argument. A una pensió situada en un lloc tranquil i no urbà, apareix un alemany misteriós demanant habitació. No en queden. Pregunta si hi ha un matrimoni, amb diferència d'edat. Li diuen que no. Però la casualitat -o no- fa que les habituacions es buidin inesperadament, i no només hi va ell sinó la resta de persones que ell intuïa que hi anirien. I prou, no explico més.

L'editorial Comanegra, de l'Intitut del Teatre, dins la col·lecció Dramacicles, ha publicat el llibre Això ja ho he viscut, amb el mateix guió que el del teatre. Abans de decidir-me si tornava o no a la Biblioteca de Catalunya, el vaig llegir. I va ser sorprenent, perquè mentre llegia, veia el preciós decorat de l'espectacle, que li escauen com anell al dit les pedres de les parets de la Biblioteca-,  els actors dient les paraules del llibre -fins i tot sentia la mítica veu de Lluís Soler-, el vestit de la Sílvia Bel, preciós... I al final, potser perquè llegint tot passa més a poc a poc, vaig entendre perfectament què ens volia dir J.B. Priestley amb tot aquest misteri. No us en faré un relat, perquè he llegit els meus companys de crítica i no els superaré, però el significat del temps, els motius que impulsen el misteriós déjà vu que tots hem viscut, els somnis premonitoris, si podem o no canviar el destí... són temàtiques que no veiem sovint als teatres perquè s'han de pensar meticulosament abans de fer-ne un espectacle. I Priestley no es limita a fer-nos una teoria més sobre el temps, ell n'és un addicte! 

El que si que m'ha quedat clar és que en Sergi Belbel i tot l'equip ho han treballat a fons i que cal felicitar-los a tots. Veureu a Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius, Carles Martínez i Lluís Soler, en tot un festival de bones interpretacions que no es pot perdre. 

I després, teniu dues opcions: comprar el llibre i llegir-lo l'endemà, o tornar al teatre. Tots dues són bones. O potser no us caldrà perquè... això ja ho heu viscut, no?