Ja fa alguns dies que vaig anar a veure Això ja ho he
viscut. No em vaig posar immediatament a fer la crítica perquè vaig sortir una
mica amb la sensació que no m'havien quedat les coses del tot clares: és un
thriller metafísic que t'enganxa des del primer moment, però que reclama un
post. Parlant amb altres espectadors que
hi han anat, vaig sentir que no només em
passava a mi. Per entendre a fons la història que ens expliquen -potser no
passa a tothom però si a uns quants-
s'ha de pensar, parlar-ne, debatre i, si s'escau, tornar-hi. I val la
pena!
A hores d'ara ja deveu saber l'argument. A una pensió
situada en un lloc tranquil i no urbà, apareix un alemany misteriós demanant
habitació. No en queden. Pregunta si hi ha un matrimoni, amb diferència d'edat.
Li diuen que no. Però la casualitat -o no- fa que les habituacions es buidin
inesperadament, i no només hi va ell sinó la resta de persones que ell intuïa
que hi anirien. I prou, no explico més.
L'editorial Comanegra, de l'Intitut del Teatre, dins la
col·lecció Dramacicles, ha publicat el llibre Això ja ho he viscut, amb el mateix guió que el del teatre. Abans de
decidir-me si tornava o no a la Biblioteca de Catalunya, el vaig llegir. I va
ser sorprenent, perquè mentre llegia, veia el preciós decorat de l'espectacle, que li escauen com anell al dit les pedres de les parets de la Biblioteca-, els
actors dient les paraules del llibre -fins i tot sentia la mítica veu de Lluís Soler-, el vestit de
la Sílvia Bel, preciós... I al final, potser perquè llegint tot passa més a poc a poc,
vaig entendre perfectament què ens volia dir J.B. Priestley amb tot aquest
misteri. No us en faré un relat, perquè he llegit els meus companys de crítica
i no els superaré, però el significat del temps, els motius que impulsen el misteriós déjà vu que tots hem viscut, els somnis premonitoris, si podem o no canviar el destí... són temàtiques que no veiem sovint als teatres perquè
s'han de pensar meticulosament abans de fer-ne un espectacle. I Priestley no es limita a fer-nos una teoria
més sobre el temps, ell n'és un addicte!
El que si que m'ha quedat clar és que en Sergi Belbel i tot l'equip ho han treballat a fons i que cal felicitar-los a tots. Veureu a Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius, Carles Martínez i Lluís Soler, en tot un festival de bones interpretacions que no es pot perdre.
I després, teniu dues opcions: comprar el llibre i llegir-lo
l'endemà, o tornar al teatre. Tots dues són bones. O potser no us caldrà
perquè... això ja ho heu viscut, no?
