Això ja ho he viscut

informació obra



Traducció:
Martí Gallén
Intèrprets:
Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius, Carles Martínez, Lluís Soler
Escenografia:
Max Glaenzel
So:
Jordi Bonet
Il·luminació:
Kiku Planas
Vestuari:
Nina Pawlowsky
Ajudant de direcció:
Antonio Calvo
Sinopsi:

En una pensió rural dels prats de North York, al nord d’Anglaterra, tres individus, el matrimoni Ormund i el professor Farrant, es veuen induïts sense voler-ho a una confrontació fosca i molt estranya. Tots tres tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada, però cap d’ells ensuma que la tragèdia s’aproxima. El doctor Görlter, un físic alemany, estrafolari i misteriós, mirarà d’impedir el desastre.

Aquest text forma part de la Trilogia del temps que va escriure Pristley, una exploració de la naturalesa del temps a través de l’experiència del dejá-vu, en aquesta ocasió.


Crítica: Això ja ho he viscut

26/06/2019

Trencar el fil del temps

per Núria Sàbat

Les paraules arriben clares i la veu que les fa vives exhibeix una vocalització nítida i una fonètica que no lesiona ni agredeix la llengua a la qual està adscrita. I encara que només sigui pel plaer d’escoltar, ja val la pena anar fins a la Biblioteca de Catalunya, perquè, en aquest cas, l’art de la prosòdia no és patrimoni d’un actor o d’una actriu sinó de tots i cadascun dels magnífics intèrprets que basteixen Això ja ho he viscut.

A la ficció de la nau gòtica hi ha l’únic hostal dels prats de North York, regentat per l’amable i conformista Sam Shipley (Jordi Banacolocha) i la seva filla, una dona convencional preocupada bàsicament pel futur del negoci i del seu fill (Míriam Alamany). Allà hi arribarà un estrany i enigmàtic personatge, el doctor Görtler (Carles Martínez), esperant trobar-hi un jove (Roc Esquius) i un matrimoni benestant format per una dona atractiva (Sílvia Bel) i un home poderós força més gran que ella (Lluís Soler), dels quals en desconeix la identitat. Seguidor de les teories de l’enginyer aeronàutic i escriptor irlandès John William Dunne (1875-1949), Görtler pretén comprovar i validar la seva teoria sobre la linealitat del temps i els somnis premonitoris a partir de dues accions: repetir i intervenir, de manera que, entrant en un dels cicles temporals que constitueixen l’espiral del temps, es trenqui el cicle i es pugui accedir a una altra realitat. I és així que el misteriós doctor alemany es convertirà en el nexe que unirà tots els estadants i en el desencadenant d’aquesta història que forma part de l’anomenada Trilogia del temps (Time Plays: Dangerous Corner, Time and the Conways i I Have Been Here Before) de J. B. Priestley.

D’altra banda, Sergi Belbel aprofita la base d’aquesta teoria per establir un paral·lelisme amb un concepte de la vida entesa com una obra de teatre, com un procés de creació durant el qual cal anar repetint i modificant contínuament fins assolir els objectius que hom s’hagi marcat.

Construït des d’uns paràmetres absolutament clàssics, amb una escenografia (Max Glaenzel) i un vestuari (Nina Pawlovsky) que remeten a l’època en què Priestley va escriure l’obra (1937), el muntatge dirigit per Sergi Belbel, que mostra aires de thriller, enganxa des del primer moment i aconsegueix mantenir l’interès de l’espectador durant les dues hores i mitja de funció, però sobretot excel·leix en una acuradíssima i mil·limetrada direcció d’actors i actrius que ens regalen una interpretació senzillament impecable.