A.K.A. (Also Known As)

informació obra



Vestuari:
Montse Rodríguez
Autor:
Daniel J. Meyer
Il·luminació:
Xavi Gardés
Escenografia:
Anna Tantull
Direcció:
Montse Rodríguez Clusella
Intèrprets:
Albert Salazar
Sinopsi:

Carles. 15 anys. Bueno... Acaba amb 16 anys. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol. Adoptat quan tenia 3-4 anys. No se’n recorda. Família de classe mitjana. Fa servir el Tinder. I... coneix la Clàudia. S’enamora de la Clàudia. Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana. Tot va bé. Primera nit que tindran sexe... bueno... faran l’amor. Hi ha molt d’amor. Tot se’n va a prendre pel sac. Apareix la cosina. Coitos interruptus. La Clàudia no li respon més les trucades. Apareix la policia a casa. Judici. Per què? És moro. O almenys ho sembla. Bueno... “en realitat”, perquè la Clàudia era menor. Però en realitat perquè és moro, no és d’aquí. Qui ets? Qui la gent creu que ets? O ets el que sents?O una barreja? Importa qui ets? Qui vas ser? O el que sembles ser? L’obra tracta d’en Carles, de l’amor, de qui és, de la seva identitat, de la seva història. Però nosaltres no serem espectadors, serem els seus oients, còmplices i jutges... en definitiva, serem la societat que diu qui és, quina és la seva identitat i qui incideix en la seva història.

Premi a espectacle revelació dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: A.K.A. (Also Known As)

18/12/2018

Excellent ... with a little more disruption?

per Alx Phillips

Featuring a brilliant, energetic performance by Albert Salazar, this entertaining, if essentially safe, coming-of-age play by Daniel J. Meyer explores themes such as racism, class and identity from an accessible standpoint. 

Born in Sala Flyhard, the success of the piece, notably among young people of both genders – and their parents – is great. It tells the story of a 15/16-year-old victim Carlos, who meets upper class girl, Claudia, on Tinder, only to be seduced by her and accused of a crime by her meddling cousin Sylvia. A crime he did not commit. Or did he? Well, no. 

Aside from the characterisation and its ability to make visual the tech world, one of the strengths of the piece lies in its sensitive portrayal of the lead; a young man capable of falling in love, being manipulated, and intimidated by his elders and the state. 

But I would like to have seen a little more development from the point of view of Claudia, another victim in the piece. As it is, she remains, rather problematically, the predator in the most traditional of senses: temptress, ghoster... How this will approach the complicated relationship between the genders in an age defined by #MeToo is difficult to see.