Aka Teatro: "Scratch"

Teatre | Nous formats

informació obra



Autoria:
Daniel J. Meyer
Direcció:
Montse Rodríguez Clusella
Interpretació musical:
Paula Jornet
Intèrprets:
Clara Mingueza
Sinopsi:

Un monòleg que posa el punt de mira en els pactes del desig, la simulació dels nostres estats anímics i la sexualitat permesa a la dona.

AKA Teatro (successora de l’Associació Descartable, amb més de deu anys d’experiència) és una productora teatral creada per Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez Clusella que té com a objectiu crear espectacles que acostin el públic jove i adult a temes universals i polèmics des de la no vehemència, amb nous llenguatges, potència física, formal i visual. Amb música original de Paula Jornet i la interpretació de Clara Mingueza, el monòleg Scratch ens parla mitjançant llenguatges multidisciplinaris (música, moviment, noves relacions amb el públic) dels límits socials en la sexualitat de les dones, de la constant necessitat d’“estar bé” i de si realment tot està permès en el món de la nit i la parella.

Crítica: Aka Teatro: "Scratch"

17/01/2023

Atrapada en els desigs

per Jordi Bordes

Clara Mingueza és la guitarrista indie Laura (amb música de Paula Jornet l'actriu de Família (im)possible, La meravellosa família Hardwicke o Qui estigui lliure) que s’ha passat al dj Lorine de les distoteques i que s’ha construiït una màscara que la permet fantasejar. Però, el seu retorn al sofà de casa, on l’espera el xicot és estrany. Demana espais on poder sentir-se ella i es troba que arreu l’esperen, la pressionen. Volen el seu flirteig. Només la guitarra l’acompanya i la deixa ser ella sense els prejudicis masclistes. Scratch (com explica en l’arrencada) és l'habilitat del dj de trencar el ritme d’una cançó i fusionar-la en una altre. I en aquest plaer ronda la vida.

La Laura se sent acompanyada per una acció que la treu del seu control i que desconeix si va ser buscat o si es va trobar atrapada. En l’obra, amb una intensitat que puja i baixa com si fos una sessió de disco (amb un final que pacifica les ganes de ballar i convida a sortir de la disco per tornar cap a casa, mansois) la protagonista sentencia que, després de viure i aprendre dels seus dubtes els scratchs els marca ella mateixa; no deixa que ningú li posi la sintonia còmoda. Ella se sentirà dj Lorine i Laura a la vegada, amb una màscara que no amaga, sino que flirteja fins allà on vol. L’autor (Daniel J Meyer) i la directora (Montse Rodríguez Clusella) d’Aka i Uppgivenhet no s’estan de construir un personatge complex, contradictori que fuig de ser un exemple o testimoni, si no que prefigura una noia engimàtica, temptejant l’amor, el sexe, l’amistat i confonent-ho entre gin tonic, chupito i buffers rebotant a les seves temples, hores després d’haver tornat en bus de la disco.