(Vanya and Sonia and Masha and Spike)
És una comèdia escrita per Christopher Durang. La història gira entorn de les relacions de tres germanes solteres de mitjana edat, dues de les quals viuen juntes, i té lloc durant una visita de la tercera, Masha. Discuteixen de les seves vides i dels seus amors, i Masha amenaça de vendre la casa. Alguns dels elements de l’espectacle estan inspirats o fan referència a les obres d’Anton Txèkhov, inclosos alguns noms dels personatges, l’escenari de l’obra (un hort de cirerers) i el tema de la possible pèrdua d’una llar ancestral.
L’obra es va estrenar al McCarter Theatre de Princeton, a Nova Jersey, el 2012, seguida d’una producció a l’Off-Broadway aquell mateix any. El 2013 s’estrena a Broadway. En l’elenc original del McCarter, Off-Broadway i Broadway hi havia David Hyde Pierce, Kristine Nielsen, Sigourney Weaver i Billy Magnussen, entre d’altres. Posteriorment, l’obra s’ha produït a les principals ciutats dels Estats Units.
Els crítics van elogiar Vanya and Sonia and Masha and Spike com una adaptació humorística dels temes de Txèkhov que no requereix estar familiaritzat amb l’obra de l’autor rus.
La producció original de Broadway va ser un èxit. El 2013 va guanyar el premi Tony a la millor obra i el premi Drama Desk a la millor obra, entre altres guardons.
L’obra no s’ha representat mai a l’Estat espanyol ni ha estat traduïda al català. Cristina Genebat signa una traducció molt acurada i fidel a l’estil de l’autor. La direcció la signarà David Selvas, un dels directors més interessants i prolífics de la nostra escena.
David Selvas s'ha atrevit a fer una versió surrelista de la comèdia amarga Christopher Durang. Si l'autor nord.americà va gunayyar el Tony a la millor obra el 2013 amb La meravellosa família Hardwicke, l'adaptació catalana respondria millor a L'extraordinària famíia Hardwicke perquè la presència de la criada argentina Cassandra marca un to carregat d'esperits que ronden la mansió. Té un aire divertidament misteriós i de thriller de Javier Daulte. De fet, les T de Teatre van saltar dels seus exitosos monòlegs compartits a l'obra de trama amb aquest mateix autor (Com pot ser que t'estimi tant, TNC ,2007). Selvas repeteix l'operació de combinar T De Teatre (ja ho va fer a T'estimo si he begut) i hi col·loca Paula Jornet (La importància de ser Frank, Família (im)possible) , Alejandro Bordanove (Els homes i els dies, L'alegria) i la incombustible Lide Uranga (El loco y la camisa).
Txèkhov reivindicadva a tanislavsky que les seves peces eren comèdies socials. I trobav a faltar una posada en escena que apretés el riure. Ara, amb Durang, s'hi arriba de sobres a aquesta latitud. Ara, el dramaturg fa trampa perquè va introduint elements txekhovians com Nina, de La gavina, les referències a L'oncle Vània o a L'hort dels cirerers. Els tres germans (en realitat una d'ella és adoptada) s'han dedicat a cuidar els pares i la persona externa a guanyar diners al cinema (que és l'argument oposat a L'oncle Vània, per exemple).
La peça és estranya (extraordinària) per definció. Selvas ha hagut d'euilibrar un producte altament inflamable i fer-ho sense que perdin el to els personatges i els seus drames i misèries. Potser el resultat és una escena massa representada, en què costa identificar-se com a espectador (potser sí que es pot veure l'excentricitat d'algun cunyat o veí malcarat). Els girs de l'obra dificulten que la peça respiri amable, còmplice, propera i això fa que quedi un punt distant (i no hi tenen res a veure les cortines que van movent amunt i avall). En realitat, en aquella casa, qui controla la casa és Cassandra amb el joc dels esperits, els plats mal cuinats i els encàrrecs mal agafats de les trucades vitals. El desengany s'escola al cubell de residus; queda la brillantor d'una certa reconciliació de final feliç (entre una colla de personages perdedors).