Allegro

Musical

informació obra


Companyia:
Cor de Teatre
Direcció:
Paco Mir
Dramatúrgia:
Paco Mir
Direcció Musical:
David Costa
Composició musical:
Pere-Mateu Xiberta (arranjaments)
Intèrprets:
Cor de Teatre
Escenografia:
Zer0quatre
Vestuari:
Zer0quatre
Il·luminació:
Lluís Martí
So:
Jordi Bonet
Producció:
Somfònics / Book Your Show , Temporada Alta 2014 / El Canal
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Després de l’èxit internacional d’"Operetta", la companyia Cor de Teatre ens ofereix ara, conjuntament amb el component de Tricicle Paco Mir, "Allegro": una visió global de la relació de qualsevol persona amb l’univers musical que l’envolta; un viatge vertiginós de la mà de catorze cantants a cappella que exploren i esborren les fronteres entre la gran música clàssica i l’humor visual més sofisticat, fent-nos veure que tot el nostre entorn està definit per un art sense el qual no s’entendria aquest misteri que anomenem vida.

Crítica: Allegro

20/09/2015

Cor de Teatre fan un pas més cap a la dramatúrgia

per Jordi Bordes

Paco Mir ha estat el director que ha ajudat abastir una partitura que encadena les escenes, construeix una història, simple, amb reiteracions per apuntar al gag. El Cor de Teatre, que van aixecar una gira impensable amb l'"Operetta" (una nova versió de la mirada còmica a les àries principals d'òpera, cantat sempre a cappella dirigida per Jordi Purtí), ara espigolen cançons menys conegudes que ajuden a bastir musicalment el gag. Cor de Teatre és anterior a l'"Oh happy day": la sorpresa a televisió que un cor podia fer molt més que cantar afinadament, que la interpretació i el moviment són imprescindibles per fer-se atractius a l'escena.

Mir,  expert en el món del gag i de la situació (ho ha paït des de ben jove com a membre de Tricicle), dóna claus perquè els cantants puguin abordar el gest. El problema és que el treball no pot ser tant fi i acurat, sobra la gesticulació en bona part dels intèrprets, i per això, les repeticions acaben cansant un pèl. Sí que és cert que s'ho passen bé a escena i contagien l'entusiasme. Però, probablement, el Cor de Teatre aguantava millor la peripècia puntual en cada cançó, que no aquesta història que obliga a tenir més matisos en l'escena sobre un mateix color (a molts d'ells, els hi fa falta). 

Al Cor de Teatre, a més, hi ha hagut una notable renovació, cosa que pressuposa que la pretensió és de fer un equip molt més estable i professional. Un gest ambiciós que els honora. En aquest sentit, dóna molta consistència l'entrada de Maria Santallusia (habitual d'Egos Teatre) a la formació. El cor procura esdevenir una auca de personatges, tot i que principalment siguin persones humanes (quan a "Operetta" la caracterització era de follet entremaliat).

L'espectacle és molt recomanable pels seguidors de l'"Oh happy day" o per gent que li agrada la música (perquè el so és nítid i molt afinat) i que s'aventuren al teatre molt puntualment.