Allegro

informació obra



Companyia:
Cor de Teatre
Direcció:
Paco Mir
Dramatúrgia:
Paco Mir
Direcció Musical:
David Costa
Composició musical:
Pere-Mateu Xiberta (arranjaments)
Intèrprets:
Cor de Teatre
Escenografia:
Zer0quatre
Vestuari:
Zer0quatre
Il·luminació:
Lluís Martí
So:
Jordi Bonet
Producció:
Somfònics / Book Your Show , Temporada Alta 2014 / El Canal
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Després de l’èxit internacional d’"Operetta", la companyia Cor de Teatre ens ofereix ara, conjuntament amb el component de Tricicle Paco Mir, "Allegro": una visió global de la relació de qualsevol persona amb l’univers musical que l’envolta; un viatge vertiginós de la mà de catorze cantants a cappella que exploren i esborren les fronteres entre la gran música clàssica i l’humor visual més sofisticat, fent-nos veure que tot el nostre entorn està definit per un art sense el qual no s’entendria aquest misteri que anomenem vida.

Crítica: Allegro

04/10/2015

Una volta més a una fórmula d'èxit

per Christian Machío

Després de voltar arreu del món, Cor de Teatre tanca l’etapa Operetta i amb la mateixa fórmula ens porten Allegro, un nou espectacle que connecta aquell darrer èxit amb una nova successió d’escenes, gags i pantomima que aquest cop se’ns presenta amb un mínim de fil argumental (diguem-ne dramtúrgia) i un programa que inclou temes més enllà del gènere operístic.

La direcció de Paco Mir es deixa veure sense pudor i per moments sembla que alguns del personatges dels espectacles de Tricicle treguin el cap entre el conjunt d’aquestes notables veus a capella.

Després d’estrenar-se a la passada edició del Temporada Alta, Allegro ja arriba perfectament rodat, amb el ritme ajustat i amb els gags testejats. La fórmula funciona tot i que a estones els foscos entre escena i escena, sobretot cap al final, no juguen massa a favor. Tanmateix, l’espectador passa l’estona entre riures i intentant identificar a quin anunci de la tele sonava aquella melodia.

Humor blanc per a tota la família en un espectacle que pot repetir l’èxit i el recorregut d’Operetta, també a festivals d’arts escèniques, on crec que és el seu marc d'exhibició ideal. Especialment celebrat és el running gag de la soprano intentant trencar a copa amb un pinyol vocal ben agut.