Allegro

Musical

informació obra


Companyia:
Cor de Teatre
Direcció:
Paco Mir
Dramatúrgia:
Paco Mir
Direcció Musical:
David Costa
Composició musical:
Pere-Mateu Xiberta (arranjaments)
Intèrprets:
Cor de Teatre
Escenografia:
Zer0quatre
Vestuari:
Zer0quatre
Il·luminació:
Lluís Martí
So:
Jordi Bonet
Producció:
Somfònics / Book Your Show , Temporada Alta 2014 / El Canal
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Després de l’èxit internacional d’"Operetta", la companyia Cor de Teatre ens ofereix ara, conjuntament amb el component de Tricicle Paco Mir, "Allegro": una visió global de la relació de qualsevol persona amb l’univers musical que l’envolta; un viatge vertiginós de la mà de catorze cantants a cappella que exploren i esborren les fronteres entre la gran música clàssica i l’humor visual més sofisticat, fent-nos veure que tot el nostre entorn està definit per un art sense el qual no s’entendria aquest misteri que anomenem vida.

Crítica: Allegro

05/11/2014

El banyolí Cor de Teatre torna allegro i molto vivace

per Núria Sàbat

Quatre anys més tard d’aquell deliciós Concert tempestiu dirigit per Xicu Masó i tres anys després de l’esclat apoteòsic que va suposar l’Operetta de Jordi Purtí, Cor de Teatre estrena una nova proposta inscrita, en línies generals, dins els paràmetres que tan bons resultats han donat al ja consolidat grup “teatrovocal”; és a dir, una acurada i engrescadora tria musical, 14 veus sensacionals, bon humor, frescor i originalitat.

El títol, un cop més prou il·lustratiu, ens remet ara a diversos fragments de música clàssica, la majoria força coneguts, cantats a capel·la i dramatúrgicament enllaçats a través d’un personatge que fa de fil conductor entre les diverses escenes i les cohesiona mentre fa un recorregut vital que s’inicia en despertar-se i finalitza ben entrada la matinada. Durant el dia, el nostre protagonista haurà anat a correus, a un enterrament, a la platja (farcida de banyistes i de mosques), a futbol, a la discoteca –on s’endurà la xicota d’un que està més pendent del mòbil que de la noia–, tot fent noves coneixences i vivint una sèrie de fets i situacions ambientades a partir d’uns elements tan senzills com efectius, bàsicament objectes, una encertada il·luminació i els lluïts complements que ajudaran a contrarestar un vestuari base francament millorable.

Sovint, les escenes representen en clau d’humor el que ja proposava o insinuava la composició original, tot i que poden modificar-ne la ubicació o la intenció. És el cas, per exemple, del “Duet de Papagueno i Papaguena” (W. A. Mozart), “El matí” (E. Grieg) i “El vol del borinot” (Rimski-Kórsakov). De vegades en fan una lectura nova i divertida: “Cor de soldats” (F. C. Gounod) o “Gloria in excelsis Deo” (A. Vivaldi), i fins i tot en algun cas s’extrapola totalment. Sempre, però, buscant aquell punt de quotidianitat que les fa properes i familiars.

Sota l’habitual i infal·lible direcció musical de David Costa, aquesta vegada la companyia ha buscat, i trobat, la complicitat de Paco Mir en la dramatúrgia i direcció escènica. I la mà experta del “triciclero” s’hi fa més que evident: en molts dels gags, en l’aire desmanegat i completament in albis d’algun dels personatges, en els onomatopeics i coneguts sorolls de portes que s’obren i es tanquen... tot reforçant així el to còmic i naïf que embolcalla un espectacle enjogassat, alegre i acolorit que, tal com va quedar demostrat la nit de la seva estrena al Teatre Municipal de Girona, és apte per a tota la família.