Antigone in Molenbeek + Tiresias

Teatre

informació obra


Direcció:
Guy Cassiers
Sinopsi:

Guy Cassiers, un dels creadors belgues més destacats i habitual del festival, proposa un programa doble de monòlegs que reescriuen dos mites clàssics amb un llenguatge contemporani i contextualitzats en un entorn urbà. La història d’una Antígona musulmana del barri de Molenbeek (Brussel·les) que vol enterrar el seu germà, un terrorista suïcida de l’ISIS, i la història de Tirèsies, un personatge amb una identitat canviant: d’home a dona, de dona a profeta cec. Des de les seves posicions aïllades, ambdós s’exposen als prejudicis sexuals, socials i polítics de la societat. Un muntatge amb un important pes visual i musical: totes dues narratives interactuen amb les seves respectives bandes sonores.

Espectacle en neerlandès amb sobretítols en català 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Antigone in Molenbeek + Tiresias

15/11/2020

Incòmoda fredor

per Jordi Bordes

El programa A distància del festival Temporada Alta ha permès recuperar, en certa manera, el programa doble que servia de Guy Cassier en aquesta edició tant estranya, marcada per les limitacions, a causa de la pandèmia. La capacitat de condensar les tragèdies gregues en una sola veu i de destil·lar-hi una ressonància que impacti en l’actualitat (sobretot en el cas d’Antígona) permet una connexió absoluta.

L’Antígona que imagina Cassiers és una estudiant de dret de pares immigrants resident al barri de Molenbeek. El germà mort (que voldrà enterrar per honrar el seu cos, coincidint amb la tragèdia grega) és la d’un germà que després de ser soldat d’ISIS ha tornat a Bèlgica, on s’ha immolat en un atemptat. El càstig de no enterrar-lo, de no honrar-lo, és decisió de la justícia. La por a convertir en heroi un terrorista fa embogir la germana, que només hi veu el seu germà mort. El seu món es va tancant. La noia que es deixava persuadir pels vols dels ànecs que trigaven a emigrar a terres càlides es va tancant, fins a enclotar-se en una mena de peixera de sal. Es passa de les descripcions orals poètiques precioses a les imatges impactants doloroses. L’actriu Ikram Aoulad, enigmàtica amb unes mans que la protegeixen dels mals, encarcara el moviment.

I Tirèsias? Katlijne Damen és un ésser ambigu que representa la còpula de les serps amb els braços. El seu cataclisme es produeix pels capricis de Zeus i Hera. Guanya una capacitat d’endevinar gairebé estèril. S’ha de conformar a conciliar-se amb els seus records, els seus amors de noia i de marit. Estrany ésser que s’ofega amb les plomes del nòrdic. Volàtil i contundent, alhora. Màgic com la presència del quartet de corda en holograma que repeteix partitures en les dues peces, com encapsulats pel destí.

Cassiers és un habitual al Temporada Alta. Només cal recordar pecs com La néta del sr. Linh (una producció amb Lluís Homar d’intèrpret), El cor de les tenebres, Orlando o Les benignes. La posada en escena és pulcra, a base d’estructures de ferro i vidre, petites urnes que amaguen (com si fossin caixes de Pandora) les veritats i les perversitats del món.