Josep Pujol, doctor en economia i catedràtic en història i institucions econòmiques, reflexiona sobre la vida amb la seva filla entre sessió i sessió de quimioteràpia. La seva filla és Alba Pujol, actriu, dramaturga i poeta. Tot és veritat. Tant com els filòsofs que ronden, vagaregen i remuguen a prop jugant a la petanca. Un projecte de teatre documental i vivencial d’Àlex Rigola, un dels directors catalans més internacionals i habituals del festival Temporada Alta. L’edició passada va presentar dues propostes gens convencionals, una de les quals era la instal·lació Macho man sobre la violència masclista. I continua trencant els límits de l’escena.
Deia Joan Fuster –ens ho recorden a l'obra- que la filosofia és l'art d'agafar "la vaca pèls collons". Una cosa semblant és el que fa a la Sala Beckett el director Àlex Rigola amb el tema de la mort. Seguint amb les cites, l'espectacle agafa el seu allargat títol d'un monòleg de 'Hamlet': 'Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers'. S'hi representen les transcripcions d'una sèrie de diàlegs i qüestionaris que l'actriu Alba Pujol va compartir amb el seu pare, Josep Pujol i Andreu, mentre aquest afrontava l'últim combat contra el càncer que se'l va emportar a l'octubre. Un altre Josep, Pep Cruz, posa la veu -veuarra- a el desaparegut catedràtic d'Història Econòmica, els seus records, les seves reflexions sobre la vida a les portes de la mort, la relació amb la seva filla, la perspectiva d'un llegat. Invocar a la mort per parlar de la vida -ens diuen també-, no es pot entendre l'una sense l'altra...
LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ.