Ârtica

Nous formats

informació obra


Companyia:
Ponten Pie
Autoria:
Sergi Ots, Emilie De Lemos, Natàlia Méndez
Direcció:
Sergi Ots
Ajudantia de direcció:
Emilie De Lemos
Intèrprets:
Natàlia Méndez, Emilie De Lemos, Sergi Ots
Escenografia:
Jordi Dorado, Sergi Ots
Vestuari:
Espe Pascual
Il·luminació:
Ponten Pie
So:
Ponten Pie
Producció:
Ponten Pie, FiraTàrrega, Carro de Baco, Generalitat de Catalunya, Asterions Hus
Sinopsi:

Tercer espectacle d’aquesta companyia que es va donar a conèixer el 2009 a través d’un Laboratori de Creació a FiraTàrrega amb el seu Copacabana, que trencava totes les convencions teatrals per oferir una experiència culinària i singular i que ha realitzat més de 180 representacions arreu del món. Amb Ârtica segueixen en aquesta línia d’investigació en nous llenguatges teatrals i d’implicació amb el públic per oferir una proposta multidisciplinària, sensorial i gens convencional. En grups reduïts, els espectadors accedeixen a l’interior d’una vella casa de fusta, on són rebuts per uns personatges silenciosos que els ofereixen escalf i on podran conèixer un seguit d’històries sorprenents. Una finestra oberta a un món íntim de nostàlgia i poesia. 

(*) No recomanat a persones amb la mobilitat reduïda. Aquest espectacle es realitza fora de la ciutat. Prèvia presentació de l'entrada, els espectadors seran conduïts en autobús al Talladell. La durada total de 75' inclou el desplaçament d'anada i tornada de l'espectacle. Punt de sortida i validació d'entrades: Av. Generalitat/Verge del Pedregal.

Crítica: Ârtica

19/10/2015

Un glacial brollador d’històries

per Iolanda G. Madariaga

La Cia. Ponten pie ens convida a entrar a una casa de conte on hi fa molt de fred... és una mena de gran instal·lació practicable en un no-res, com si entréssim en un espai congelat de l’inconscient col·lectiu. Allí, els personatges que l’habiten ens acompanyen, ens guien i ens faciliten abrics i mantes per fer-nos còmode i agradable l’estada malgrat el fred terrible. I des d’allí assistim a algunes escenes manllevades de contes populars i recreades, sobtadament, en les parets amb tot tipus de recursos escènics, des d’ombres fins la interacció d’objectes amb actors. En aquest darrer espectacle, la companyia acaba definint una poètica pròpia estirant –literalment- del fil de l’objecte recuperat. Amb aquests fils van teixint la seva poètica fins a confeccionar, aparentment de forma molt artesanal, l’atmosfera més adequada per a les seves històries. L’objecte “trobat”, salvat de la mort o de l’oblit (que ve a ser el mateix) esdevé la peça essencial d’aquesta poètica. En aquesta ocasió són les peces d’abric les que aporten el primer fil d’on estirar i arribar a aquestes escenes que rauen en el més profund del nostre inconscient. Més enllà del nostre coneixement conscient de contes o llegendes tradicionals, la història d’un ocell engabiat -que no ha de ser necessàriament el “petit rossinyol de l’emperador”-, la nena que surt d’un pou o la història d’amor entre un soldat i una ballarina romanen en nosaltres esperant el moment de tornar-nos a emocionar.