Aüc

Dansa

informació obra


Dramatúrgia:
Carla Rovira
Text:
Carla Rovira, Philippe Soldevila
Intèrprets:
Ariadna Peya, Clara Peya, Júlia Barceló, Olga Lladó, Maria Salarich
Coreografia:
Ariadna Peya
Direcció:
Clara Peya, Philippe Soldevila
Composició musical:
Clara Peya
Escenografia:
Sarah Bernardy
Vestuari:
Núria Llunell
Il·luminació:
Jordi Berch
So:
Josep Sánchez-Rico
Ajudantia de direcció:
Gràcia Camps
Producció:
Gràcia Camps
Sinopsi:

Aüc és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari. Aquest espectacle parla sobre les violències sexuals, invisibilitzades per desconeixement, connivència o horror, que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar. El públic està convidat a habitar aquest Aüc, en un acte revolucionari en el qual cinc intèrprets comparteixen les seves històries i experiències per tal que tot canviï i que la por s'esvaeixi.

Una psicòloga, una supervivent de violència sexual, una sociòloga, una ballarina, una música, una productora i una performer, totes feministes, s'asseuen al voltant d'una taula. Així comença un espectacle que s'allunya dels tòpics i que no parla només de violacions o assalts sexuals, sinó que va més enllà i posa l'accent en violències menys evidents però omnipresents. Música, dansa i text es barregen i trepitgen en una proposta on la poètica del moviment té un paper destacat i ajuda a tractar un assumpte especialment dur, mentre la música dibuixa en escena uns mapes emocionals compartits per la major part de les supervivents d'aquesta mena d'experiències.

Les Impuxibles, equip artístic format per la ballarina Ariadna Peya i la intèrpret i compositora Clara Peya, s'alien amb l'actriu i creadora Carla Rovira, autora de la peça Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, una coproducció de FiraTàrrega 2015 i l'Antic Teatre per la qual va guanyar el premi FAD Sebastià Gasch a la Creació Emergent l'any 2016.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017

Crítica: Aüc

08/07/2017

Imprescindible crit d'una realitat silenciada

per Elisa Díez

(...)

Partiendo de la base del lema ‘No es no’, desde el inicio (no te pierdas el mensaje de apagar el móvil), se van desgranando una serie de ítems relacionados con la violencia que sufren las mujeres por parte (o culpa) de los hombres. Palabra, música, cuerpo, sonidos. El primer cuarto de hora es para enmarcar, la potencia visual, sonora, de palabra y música es aplastante.

Cinco voces, cinco cuerpos que claman justicia, que no se banalice la violencia, que no se tome como algo habitual, como un hecho imposible de atajar, de corta, porque no es natural. Declaración de intenciones en una dramaturgia, una y otra vez los estómagos de los espectadores. Ariadna Peya ha coreografiado aquello que no es necesario explicar con palabras, porque un simple gesto dice mucho más. Las escenas de danza, son acompañadas por un grandioso diseño de iluminación de Jordi Berch, que acompañado de la pared desnuda a ladrillo visto de la sala dibuja impactos visuales de gran calado y una simple pero cómplice escenografía de Sarah Bernardy.

Si las palabras hieren, calan y la danza impacta, la composición musical de Clara Peya hipnotiza, impresionante el solo de piano o la explicación de la banda sonora. Además el diseño de sonido de Josep Sánchez-Rico le encaja perfectamente al espectáculo y es un continuo disparo, un incesante goteo de sentimientos.

A pesar de ser un espectáculo a cinco voces, no puedo obviar una, la de Júlia Barceló, impresionante trabajo de voz y cuerpo el suyo. Sus palabras hieren pero también te cuestionan si aquellos actos tan habituales no son más que una gota más en el mar con el que luchamos diariamente. La interpretación de Júlia Barceló es magnética, desde la lista de reproches hasta una inocente y delicada narración de abusos a menores. Piel de gallina. ¿Por qué no vemos a Júlia Barceló en más montajes?

Aüc, el so de les esquerdes es un espectáculo de realidades diarias que Carla Rovira ha sabido relatar con un simple entrar y salida de ficción. El exquisito trato por los temas sensibles tratados para que el público se sienta violentado pero en su justa medida es uno de los puntos más destacados del montaje. Una cosa es impactar y otra intentar evitar tratar el tema de manera gratuita. 

(...)

Assaig obert AÜC amb Recomana.cat