Avinguda Nacional

Teatre

informació obra


Direcció:
Martí Torras Mayneris
Intèrprets:
Patrícia Bargalló, Josep Julien, Manel Sans, Oriol Roca
Escenografia:
Judit Colomer
Vestuari:
Fàtima Campos
So:
Oscar Villar
Interpretació musical:
Oriol Roca
Assesoria de moviment:
Fàtima Campos
Ajudantia de direcció:
Fàtima Campos
Il·luminació:
Gane Gil
Autoria:
Jaroslav Rudiš
Sinopsi:

Avinguda Nacional, del dramaturg txec Jaroslav Rudiš, és la culminació del projecte internacional de creació escènica Fabulamundi. Playwriting Europe, que vol promoure el coneixement i l’intercanvi de textos i autors entre els diferents països membres. La Sala Beckett en forma part des de 2017 conjuntament amb teatres d’Alemanya, Àustria, França, Itàlia, Polònia, República Txeca i Romania.

Sinopsi

Es fa dir Vandam. Com Jean-Claude van Damme. És un heroi. Un guerrer. Continental. Ho sap tot dels combats. Té una opinió sobre tot. La política. Les dones. El món.

El 1989, a Praga, va marxar per l’Avinguda Nacional, on el 17 de novembre va tenir lloc una manifestació que va portar a la caiguda del règim comunista a l’antiga Txecoslovàquia.

Ara, la seva segona casa és el bar Severka. Aquest és el seu món. És aquí on discuteix de política, on renega, on a vegades aixeca el braç dret, evocant la salutació dels romans, dona lliçons sobre la vida o trenca les dents d’algú.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Avinguda Nacional

07/10/2021

Emporta't un feixista a casa

per Pep Vila

"Avinguda Nacional", com tota bona obra de teatre, millora a mesura que la penses i la vas madurant. I arriba a un estat òptim quan entres en contradicció amb tú mateix: com és que odies profundament Vandam...però alhora podries portar.lo cap a casa? Ull! No pas per la seva filosofía, sino perquè pot arribar a crear una certa tendresa o compassió el fet que que un ésser humà hagi acabat d'aquesta manera, O un altre reflexió: és possible que arribis a entendre cóm ha arribat a aquella situació en la qual ha entrat en conflicte amb ell mateix, i és un pur garbuix mental?

Al meu entendre, aquesta és la primera gran virtut del monòleg del dramaturg txec Jaroslav Rudis: et posa al davant de l'escenari (ull si estàs en primera fila, mai no estaràs tanquil) a un feixista en viu i en directe per què el diseccionis. O per què l'ajudis a diseccionar.se. Per què no oblidem que aquest guerrer, supervivent, simpàtic a estones i perillòs en moltes altres, era antigament un comunista. Per què s'ha convertit, doncs, en un nazi que constantment aixeca el braç dret desafiant, no solament a tota la sala sinó els personatges que l'envolten? Uns personatges esporàdics però necessaris, que no deixen de ser la seva consciència i que il.luminen la sala d'ombres, i que ha creat el director Martí Torras per allunyar.se una mica del monòleg original.

Però, reflexions a banda, el que realment sacseja "Avinguda Nacional" és Josep Julien, que es deixa la pell i pràcticament la vida en un personatge en el qual li ha costat un munt ficar.se en la seva pell. Ell és Vandam, que constantment interpel.la a l'espectador, s'emprenya, es baralla o dona lliçons de vida, i en un moment antològic, quan aixeca el braç dret, es defensa tot dient: "és la salutacio dels romans, jo em sento europeu". Paga la pena l'obra per veure un actor sensacional que hauria de ser reconegut i guardonat per aquest paper.