Àvol. Circ Bover

Circ | Familiar

informació obra


Companyia:
Circ Bover
Sinopsi:

Quatre personatges es troben sobtadament amb la necessitat de reinventar-se. La situació sobrevinguda els trasllada a un univers escènic creat a partir de pals de bambú i cordes. La superació dels nous reptes els portarà a desenvolupar habilitats fins aleshores ocultes. Junts exploraran la creació artística i establiran un diàleg amb el públic entorn de la identitat i el sentiment de pertinença.

Un espectacle que reivindica la figura de l'artista.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Àvol. Circ Bover

31/05/2021

Comicitat funambulista

per Jordi Bordes

Circ Bover insisteixen amb la seva estructura de bambú. Ara, a diferència de la seva actuació en la plaça del Font de fa uns anys (Vincles, 2016), han construït una trama còmica que ajuda a fer més dinàmiques les transicions i a donar un recurs perquè els artistes empattizin amb el públic. No sembla molt adequat explicar quina és la peripècia d’entrada però cal advertir que els tècnics “Nunca más bambú” tenen clar els seus drets laborals i volen cobrar si han fet la feina, sense voler admetre cap excusa de mal pagador. Per a negociar, ingenus com són, s’atreviran a extralimitar les seves funcions. Ells han comprovat com, un raig de fum, marcant perfil dóna una èpica a l’intèrpret que l’exalça a capacitat d’artista.

En l’estructura, demostren habilitats en equilibrisme, corda, pal xinès… ara exploten un to clownesc, d’artista patós que es troba fent un equilibri més del que li correspondria pel seu nivell de tècnica i diverteixen. No arriben a practicar el cirtc de patacada (un clàssic en l'equlibrisme amb exemples com Here we go! Reivindiquen les capacitats del bambú (fort, flexible i buit per dins) que ho traspassen a la seva figura: robusta, àgil i entregada per a la causa. En el fons, ells consideren que el bambú és poesia i pretenen desenvolupar alguns exercicis dalt d’aquesta estructura que es transforma evocant un punt de risc, de sorpresa i de bellesa poètica. Qeu no és poc.

És preciós veure com poden pivotar tota l’estructura i com modifiquen les diferents fixacions. Com les estructures montades a vista del púbic i que són magnètiques i conviden a una cert to contemplatiu d'Abscisse de l’artista Jordi Galí que sempre acaben amb un pal apuntant al cel (com el de la perxa xinesa de l’arrencada de l’espectacle d’Àvol).