Balneari Maldà 3: El Poder

Teatre | Musical

informació obra



Intèrprets:
Robert González, Lluna Pindado, Arnau Puig
Direcció Musical:
Ariadna Cabiró
Músics:
Ariadna Cabiró (piano)
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart, Xavi Morató, Ariadna Pastor, Adrià Aubert
Direcció:
Adrià Aubert, Toni Galmés
Coreografia:
Anna Romaní
Assesor de moviment:
Anna Romaní
Composició musical:
Llorenç González
Escenografia:
Enric Romaní
Producció:
Marina Marcos Aixalà
Autor:
Jaume Miró
Sinopsi:

Darrera part d’una trilogia sobre tres qüestions que ens fan sortir els colors a tots: la identitat, l’educació i el poder. Fer l’últim capítol del Balneari Maldà sobre “el poder” no ha estat feina fàcil, precisament pel tema escollit. Ja als primers assaigs vam començar a entreveure una lluita d’egos entre els actors i la pianista que, sumades a la vanitat dels dramaturgs i el director han acabat desembocant en una mena de dictadura teatral liderada per l’assistent en pràctiques de la companyia.

Gràcies a la mediació d’una productora hipòcrita capaç de quedar bé amb tothom a la vegada, el resultat ha estat una cosa semblant a la que s’esperava dels altres balnearis, de manera que el públic gairebé no en patirà les conseqüencies. Així doncs, en aquest cabaret temàtic hi podrem trobar des del judici d’un hàbil jutge corrupte fins a la discussió d’un actor amb una blogaire mafiosa, i comptarem amb la participació de personatges com Arnau Puig, Hitler, Marilyn Monroe, Mozart o el Papa Borgia.

Crítica: Balneari Maldà 3: El Poder

31/05/2016

Tot va bé si acaba bé

per Andreu Sotorra

(...) A «Balneari Maldà 3: el poder» continua la combinació de registres, tot i que, potser per ser la tercera, i sembla que última part, aquest trencaclosques encara es fa més evident perquè, a més de la música, la cançó de diferents gèneres, des de la coral a la rumba, l'humor, la picaresca i l'aire cabareter, hi ha el gest, la minicoreografia i la ironia de riure's d'un mateix amb una fusió dels intèrprets de la companyia amb els personatges de ficció.

(...)

Com que el divertimento està garantit, tant musicalment com dramatúrgicament, només cal remarcar tres bons papers en solitari de l'actriu Laura Aubert: el de la imitació del patriarca d'El padrí o "El padrino" perque rimi amb "bloguino"; el de la mestra conductora de la secta associativa del verí; i el de l'agent trapella del control de duana. També són remarcables les intervencions de to egocèntric que se li encomanen a l'actor real i de ficció Arnau Puig —atenció al pseudotango de parella amb Laura Aubert!— i que ell concentra en un abassegador deliri faldiller que fa entrar en competició les tres actrius de la companyia; murrieria i candidesa de Lluna Pindado en cadascun dels seus papers; ingenuïtat, bona fe i gairebé paper de clown august el que li toca fer a Robert González en cadascuna de les seves intervencions, des del paper mut de Hitler fins al del viatger ultrasensible al radar que el fa quedar en calçotets i pràcticament amb el cul a l'aire; i acompanyament pianístic d'Ariadna Cabiró que, mai més ben dit, aquí toca totes les tecles, mal que perdi el tamboret del piano per un mans llargues i s'hagi de passar en un moment donat a la caixa de percussió més pròpia del carrer de la Cera de Sant Antoni o dels gitanets de Gràcia. En un balneari com el triplet d'El Maldà, tot va bé si acaba bé.