Balneari Maldà 3: El Poder

Teatre | Musical

informació obra



Intèrprets:
Robert González, Lluna Pindado, Arnau Puig
Direcció Musical:
Ariadna Cabiró
Músics:
Ariadna Cabiró (piano)
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart, Xavi Morató, Ariadna Pastor, Adrià Aubert
Direcció:
Adrià Aubert, Toni Galmés
Coreografia:
Anna Romaní
Assesor de moviment:
Anna Romaní
Composició musical:
Llorenç González
Escenografia:
Enric Romaní
Producció:
Marina Marcos Aixalà
Autor:
Jaume Miró
Sinopsi:

Darrera part d’una trilogia sobre tres qüestions que ens fan sortir els colors a tots: la identitat, l’educació i el poder. Fer l’últim capítol del Balneari Maldà sobre “el poder” no ha estat feina fàcil, precisament pel tema escollit. Ja als primers assaigs vam començar a entreveure una lluita d’egos entre els actors i la pianista que, sumades a la vanitat dels dramaturgs i el director han acabat desembocant en una mena de dictadura teatral liderada per l’assistent en pràctiques de la companyia.

Gràcies a la mediació d’una productora hipòcrita capaç de quedar bé amb tothom a la vegada, el resultat ha estat una cosa semblant a la que s’esperava dels altres balnearis, de manera que el públic gairebé no en patirà les conseqüencies. Així doncs, en aquest cabaret temàtic hi podrem trobar des del judici d’un hàbil jutge corrupte fins a la discussió d’un actor amb una blogaire mafiosa, i comptarem amb la participació de personatges com Arnau Puig, Hitler, Marilyn Monroe, Mozart o el Papa Borgia.

Crítica: Balneari Maldà 3: El Poder

06/09/2016

Una altra reconfortant estada al balneari

per Toni Polo

Parlar del Poder, el tema d’aquest tercer Balneari Maldà, pot ser molt feixuc. I delicat, i compromès, i ofensiu. I, el pitjor de tot, pot resultar pesadíssim, avorridíssim, saberut... Arribar a muntar una peça coherent i de qualitat no és gens fàcil. La tercera estada del Pirates Teatre al balneari (després dels primers trimestres de curs amb La identitat i amb lEducació) torna a ser un èxit. (Al juliol, fent competència al Grec, podrem tornar a veure els tres cabarets.)

La història, com les anteriors, està teixida per una successió d’esquetxos plens de disbarats amb tot el sentit, tota la mala llet i tot l’humor. Una sèrie de personatges pul·lulen per aquest balneari on s’encadenen situacions rocambolesques, absurdes, divertides per reflectir el perillosa qüestió del Poder. La lluita d’egos és una constant: Arnau Puig (com a personatge, més que com a estrella convidada) va de guais perquè és el triomfador. Contrast total amb el noi marginat “trist i gris” a qui ningú no escolta, o amb l’actriu pilota, disposada a allò que faci falta per guanyar-se el favor del triomfador, del poderós. Entre aquest fil conductor subliminal, assistim a molts altres exemples de poder: veiem un Hitler, una Marilyn Monroe, un Papa Borgia o Napoleó i situacions més quotidianes, com la d’un taxista que, crític amb tot (bé, amb la Colau...) patirà el calvari de ser alcalde per un dia; un jutge corrupte (quant de poder emmagatzemat sota el seu martell!); un simple comercial de mòbils que colla els usuaris amb la lletra petita dels contractes; els corruptes del moment al seu paradís il·legal...

Les actuacions totalment creïbles i properes donen coherència a un muntatge volgudament estrafolari que manté el ritme amb cançons i coreografies divertides, que ens mostra la corrupció amb un tango, leròtica del poder amb una rumba; una dansa de mosques; judicis a ritme de soul... Tot un desplegament de recursos que en cap moment cau en lavorriment ni en la repetició.

Una escenografia mínima (n’hi ha prou amb un mostrador ambulant i multifuncional, un piano i uns barnussos per capficar-nos en aquest oníric resort) acaba darrodonir una obra que ens fa plantejar-nos moltes coses, ens fa reconèixer molta gent en els protagonistes i ens fa passar una estona molt divertida.