Belgian rules

Teatre | Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Miet Martens, Edith Cassiers
Composició musical:
Raymond van het Groenewoud, Andrew Van Ostade
Vestuari:
Kasia Mielczarek, Jonne Sikkema, Les Ateliers du Théâtre de Liège, Catherine Somers
Il·luminació:
Wout Janssens
So:
Howard Heckers
Intèrprets:
Annabelle Chambon, Cédric Charron, Tabitha Cholet, Anny Czupper, Conor Thomas Doherty, Stella Höttler, Ivana Jozic, Gustav Koenigs, Mariateresa Notarangelo, Çigdem Pola, Annabel Reid, Merel Severs, Ursel Tilk, Kasper Vandenberghe, Andrew James Van Ostade
Autoria:
Enrico Casagrande, Daniela Nicolò
Sinopsi:

Parlem de Bèlgica i parlem, també, de teatre. Són dos dels temes que millor coneix Jan Fabre, un artista que s'ha guanyat fama de creador extrem, sempre disposat a tibar la corda al màxim i a plantejar reptes, tant als seus intèrprets com al públic. Ho va fer fa poc amb un muntatge maratonià de 24 hores de durada (Mount Olympus) i ho torna a fer ara en una nova mostra del seu talent servida en escena per una quinzena d'intèrprets. Ells s'encarreguen de mostrar davant del públic les essències d'un país que és el bressol de la burocràcia europea, que parla tres llengües i que constitueix un estat artificial que el mateix Fabre no dubta a rebatejar com a "Absurdistan". I és que, com a bon belga, Fabre (natural d'Anvers) es riu de si mateix i del seu país, una habilitat tan pròpia d'aquest estat com la cervesa, les fanfàrries, les bandes i agrupacions musicals (majorets incloses), l'afició als coloms, les curses ciclistes o les patates fregides... El belga està orgullós de la seva falta d'orgull, diu Fabre sobre un país de surrealistes (que potser no era belga Magritte?) i que és tan surrealista com subversiu. Ironia i un imaginari visual que no aconsegueix amagar l'artista plàstic que conviu amb el creador escènic són marques de fàbrica d'un espectacle que defensa la pluralitat nacional de Bèlgica i que, més enllà de l'acord o desacord amb les premisses que exposa l'artista, sembla pensat per ser vist en el nostre país i en aquest moment. Un text de Johan de Boose, les cançons de Raymond van het Groenewoud i la música d’Andrew James Van Ostade acompanyaran el públic durant les gairebé quatre hores d'una representació que porta a escena ni més ni menys que la identitat belga amb l'ajuda, això sí, d'uns músics i intèrprets de les nacionalitats més diverses.

Finalista a espectacle internacional dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Belgian rules

22/07/2018

"Ahora vas y lo flipas"

per Elisa Díez

(...)

Inicio cómico de las casi cuatro horas de función. Qué mejor que comenzar riéndose de uno mismo, de lo ves, de lo que escuchas, de lo que te muestran. Si habías entrado en la sala no del todo convencido, en menos de cinco minutos se ha disipado toda duda, ¡Qué empiece el espectáculo!

(...)

Ficciones, realidad, humor y autocrítica se mezclan en sus casi 4 horas de duración con una puesta en escena muy plástica que deja boca abiertos a los presentes. Un sinfín de explosiones visuales que dejan poco espacio para el descanso visual hasta llegar a las tres horas de duración. A partir de las cuales el espectáculo cae en una repetición forzada de elementos ya visitados y se vuelve más efectista que sorprendente.

El espectáculo es irreverente, una de las imágenes más impactantes es aquella donde se muestra el incensario humeante atrapado entre las piernas de los actores. Ese baile, ese movimiento es una de las imágenes más impactantes de la noche. Porque de plumas y de cuerpos desnudos ya vamos bien servidos.

(...)

La sensación del día después de Belgium Rules fue de resaca (seca), de cuerpo entumecido y doloroso, como si me hubieran dado una paliza (al gimnasio). Nunca había tenido una sensación así post-teatro. No me quiero ni imaginar las 24h del Mount Olympus. De todas maneras ha valido la pena, pocas veces vemos tal explosión teatral en la cartelera y se agradece que una vez al año, podamos ser capaces de dinamitar nuestros esquemas.