Billy Elliot. El musical.

Musical

informació obra


Sinopsi:

BILLY ELLIOT El Musical, un dels espectacles més apassionants del món, arriba al Teatre Victoria de Barcelona després d’onze anys a Londres, quatre a Broadway i tres a Madrid.

El musical narra la història del jove Billy, nascut en una ciutat del nord d’Anglaterra en la qual els homes practiquen la boxa i treballen en la mina. Cap d’ells balla ni alberga ambicions de presentar-se a la Royal Ballet School. Però Billy és diferent. Criat per un pare vidu, sense l’afecte d’una mare, a Billy no li agrada la boxa però està captivat per la gràcia i la meravella del ballet. Amb fèrria determinació lluitarà per a aconseguir els seus somnis, retornant la unió a la seva família i la fe a una comunitat devastada pel convuls final de la indústria minera britànica.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Billy Elliot. El musical.

23/10/2021

El claqué minaire del Billy

per Andreu Sotorra

A la pàgina d'internet de la productora SOM Produce, artífex de l'espectacle «Billy Elliot», la crida era més que suculenta per a pares i mares intrèpids que somien en convertir els seus fills, si no en estrelles de la gespa, almenys en estrelles de l'escenari. L'avís deia això: «Busquem nens d'edats compreses entre els 8 i els 13 anys, amb formació en ballet clàssic, que desitgin convertir-se en artistes professionals i protagonitzar “Billy Elliot, el musical”».

Això d'“artistes professionals” té la seva ironia, tal com està el pati, però la resposta, si algú ho dubtava, va ser més que massiva. La desigualtat, al segle XXI, teòricament, ja no és tan marcada com explica la coneguda història de «Billy Elliot», popularitzada i feta mite sobretot a través del cinema amb el film estrenat l'any 2000 i dirigit per Stephen Daldry.

El resultat de la crida de SOM Produce es va constatar després d'un càsting inicial i dos anys de formació —amb interrupció forçosa pel coronavirus— en col·laboració amb l'Escola Coco Comín i dins de la franquícia creada expressament per a «Billy Elliot», amb una dotzena de professors. La resposta final va ser i és de 60 nois i noies que formen part del repartiment de l'espectacle distribuïts en 5 torns de 12 per cada funció, per respectar les limitacions horàries i “laborals” dels infants en les arts escèniques. Al seu costat, hi ha 30 intèrprets adults, 10 músics en directe i 25 tècnics.

Després dels èxits dels espectacles estrenats a Londres, Nova York i Madrid (aquí s'hi va estar tres temporades i es va arribar als 750.000 espectadors), la producció estrenada a Barcelona al Teatre Victòria cedit pel seu titular, el Mago Pop, ha omplert les primeres funcions amb l'aforament gairebé al complet i encara més després de l'ampliació al 100%, aixecades les restriccions, fins al punt que s'ha ampliat una funció especial dominical de migdia amb la intenció de facilitar l'accés més familiar. Això sí, una advertència per a futurs espectadors: cal mirar bé les tarifes de les localitats perquè són de 5 estrelles per amunt, des de 28€ la més econòmica (amb visibilitat reduïda a l'últim amfiteatre fins a una escala que arriba a 74€ per a les primeres files de platea). La productora dóna pistes d'aquestes tarifes elevades i poc habituals en un espectacle teatral de Barcelona quan diu que el muntatge de «Billy Elliot» té un pressupost inicial de 4 milions d'euros.

La història del fill de miners del comtat de Durham, 11 anys, orfe de mare, criat amb una àvia que de jove volia ser ballarina i que ara comença a perdre el cap, passa en un poble rural del nord-est d'Anglaterra, en els temps de la Dama de Ferro, Margaret Thatcher, amb el tancament de moltes de les mines i les butxaques buides dels minaires per l'atur i el cost de la vida. Sembla una història del segle XIX per la seva foscor però, de tan recent, anys vuitanta del segle passat, encara es pot dir que va passar “ahir” mateix en el país europeu del preBrexit.

Lluny de l'aparent ensucrament del musical «Billy Elliot» aquest no escatima un llenguatge groller quan cal, en boca dels minaires, fruit de la indignació col·lectiva pel tràngol del tancament de les mines, i només possible en una cultura social on la crítica al poder, corona inclosa, és admesa com a garantia de l'ADN. Com a mostra, l'escena que per aquests verals plens de prejudicis es consideraria irreverent i que, en canvi, allà —o a l'escenari— no s'està de desitjar «Mort a la Maggie!», pobra Thatcher.

De la boxa al ballet clàssic hi ha un salt tan metafòric com radical. El brivall Billy és descobert per la senyoreta Wilkinson que és qui ha de cavar fort, com si baixés a la mina, per convèncer el pare i la família de Billy de les aptituds artístiques per al ballet que té amagades el noi.

L'avantatge de la versió musical de «Billy Elliot» és que els espectadors —veterans o primerencs perquè no hi ha dubte que és un espectacle per a tots els públics— poden entrar al teatre coneixent per la pel·lícula quina és la trama, què s'hi cou i quin és el desenllaç. El ganxo de la composició musical d'Elton John el deixarem, per ara, per als que coneixen el músic del seu temps.

Si bé els protagonistes són els intèrprets infants que es posen en la pell de Billy Elliot —una autèntica troballa en tots els casos que per al cronista només permet donar testimoni del que li toca a la seva funció—, no s'ha d'oblidar que el muntatge musical també té la fortalesa dels intèrprets adults, l'actriu Natalia Millán, en el paper de la senyoreta Wilkinson, o l'àvia de Billy, interpretada per Teresa Guillamón.

Durant dues hores llargues, l'espectacle és total, per la trama, per la història, per la música, per les intervencions solistes, per la interpretació coreogràfica coral, pels números de claqué amb aires de mina i per la sòlida companyia que en cap moment marca una línia divisòria entre la capacitat escènica dels intèrprets veterans i la dels més joves que hi debuten, per a alguns, amb una evident prometedora trajectòria de futur.

A «Billy Elliot», però, contràriament del que passa en altres musicals, els espectadors no surten amb una peça als llavis taral·lejant-la perquè el potencial de «Billy Elliot» és el contingut social de fons, la lluita de Billy per aconseguir el seu somni i per convertir-se en un ballarí professional... precisament, com deia al principi, tal com ho promociona la productora del musical en la crida que fa, quan demana nens candidats de 8 al 13 anys per al càsting, que vulguin ser això, “professionals”. I és que sempre hi ha un nou temps perquè neixi una nova estrella. (...)