Bruels

Teatre

informació obra


Direcció:
Oriol Morales i Pujolar
Intèrprets:
Rebecca Alabert, Joan Marmaneu, Juan Pablo Mazorra, Iona Balcells, Marià Llop
Escenografia:
Ona Grau
Il·luminació:
Ona Grau
Vestuari:
Ona Grau
Vídeo:
Aleix Plana
Producció:
Aina Gomis
Sinopsi:

Hi ha una llegenda a l'Empordà amb molts anys d'història que explica què li va passar a un home que, per no haver de repartir la collita amb els seus veïns en un any de fam, va carregar el carro amb el seu gra per anar-se'n a un altre poble. Però en passar pels aiguamolls de la zona, carro, bous i càrrega van quedar atrapats al fang fins a enfonsar-se i desaparèixer entre els brams estremidors de les bèsties. La companyia La Llarga no us explicarà la història, però sí que us parlarà dels bruels que proferien aquells animals i de la seva similitud amb el cant nocturn del bitò, un ocell que nia als aiguamolls i que, tot i ser de grans dimensions, gairebé no es deixa veure. Com els bous de la llegenda, el mascle del bitó profereix uns bruels igualment esgarrifosos en arribar l'època del zel. Dels bruels, però dels que cadascun de nosaltres sentim a les nits i ens fan regirar al llit, ens parla aquest muntatge, i també de les paraules que no hem dit i de les que oblidem, de germans que pateixen per un pare amb demència prematura, d'homes morts i de gent que es passeja per la Lluna, de dones que ho saben tot i no diuen res... Tot, utilitzant recursos tecnològics que, en un món en què la tecnologia és omnipresent, volen esdevenir la base d'un llenguatge comú.

És la proposta d'una companyia que, des que el 2016 es va instal·lar a Catalunya, ha anat incorporant nous integrants (entre els quals Oriol Morales i Pujolar), però també nous llenguatges escènics que van del bufó al contacontes passant pel radioteatre. És així que han produït espectacles com Dalí ha mort o Llançament, entre d'altres. El passat 2018 van obtenir el premi Adrià Gual, amb el qual l'Institut del Teatre impulsa projectes d'escenificació que combinin qualitat, professionalitat i creativitat. A més d'una dotació econòmica, el premi inclou la possibilitat que l'espectacle guanyador es posi en escena com a part de la programació del Grec Festival de Barcelona.


Crítica: Bruels

29/11/2019

Una important recerca en el fangar de la Història

per Iolanda G. Madariaga

Seguint el fil luctuós que la Beckett proposa pel seu 30è aniversari, arriba un espectacle de la jove companyia empordanesa La Llarga, estrenat en la passada edició del Grec i avalat pel Premi Adrià Gual. Oriol Morales i Pujolar va escriure una peça el 2015 que furga en les cròniques de successos del passat i en la memòria col·lectiva dels empordanesos. Es tracta d’una història d’aquelles que hom no sap del cert quina dosi té de llegenda. L’autor i director afirma, a través de dos dels seus quatre intèrprets, haver-la recuperat malgrat el silenci autoimposat d’aquells que podrien aportar llum. L’anècdota parla d’un crim ocult sota un inexplicable incendi, mentre es capbussa en les misèries d’una societat rústica i tancada que, amarada de pors, oculta la seva lletjor sota la catifa d’una aparent tranquil·litat, en una època d’espesses malfiances i dur control social.

Però el més interessant d’aquest projecte no és el què sinó el com. Els intèrprets parteixen de les pròpies vivències reculant cap a la seva infantesa per entrar en el territori misteriós i solemne de les pors més atàviques mentre ens “narren” la llegenda de forma força neutra. L’escenari -un espai net, llis i polit d’Ona Grau- esdevé una amplia maqueta on té lloc el joc teatral amb el que confegiran la història explicada en tercera persona. Són, més que actors, actuants que, ajudats per projeccions audiovisuals, es serviran de vivències pròpies per construir un passat enfosquit pel pas del temps i els molts interrogants que des de l’escenari se’ns obren. L’acció dels actuants es centra en produir escenes d’especial qualitat plàstica, que -projectades a la pantalla- desenvolupen el nus dramàtic principal. El localisme és per a La Llarga un postulat irrenunciable; però des d’aquest localisme, Bruels es perfila com un camí a seguir per a la necessària recuperació de la memòria històrica. Si més no, d’aquella part de la Història que és, aquí i ara, una gran ferida oberta i infectada: la Guerra Civil i la immediata Postguerra. Aquests bruels (o brams) -siguin produïts pels mítics bous o pels esplugabous dels Aiguamolls- ens interpel·len i evoquen el fangar on, en part, construïm el nostre present.