Caïm i Abel

Teatre

informació obra


Direcció:
Marc Artigau
Intèrprets:
Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara de Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla, Lluís Villanueva
Escenografia:
estudiants Elisava, Sebastià Brosa, Josep Iglesias
Vestuari:
Isabel Velasco
Vídeo:
Francesc Isern
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Joan Solé
Producció:
La Perla 29, Institut del Teatre, Grec 2016 Festival de Barcelona
Sinopsi:

Caïm i Abel no és la història de dos germans. No hi ha bons i dolents. És la història de dues famílies. Una viu en un costat de la tanca -tan semblant a la nostra- i l'altra viu quilòmetres enllà, no sabem on. Caïm i Abel parla de supervivents.  Dues generacions, dues maneres d'entendre la realitat.

En pocs anys, dels vuitanta fins avui, el món s'ha precipitat cap a una vida global, el capitalisme ens ha inserit un grapat de necessitats que no existeixen i nosaltres carregats a l'esquena de la millor Europa (o del millor occident) hem decidit què és el que està bé i què no per a la resta del món. Més enllà de la tanca no sabem què, potser no ens fa por, però preferim ignorar-ho, en aquest costat de la tanca el món no és tal i com l'hem imaginat.

Premi de la Crítica 2016 categoria actor de repartiment (Lluís Villanueva).

Crítica: Caïm i Abel

19/06/2016

Gratar en la nafra europea de la crisi dels refugiats

per Andreu Sotorra

Vida i mort. Allà i aquí. Dins i fora. Valentia i por. Mar i terra. Frontera i camps a través. Qui més i menys sap què es vol dir quan s'invoquen els dos noms dels germans Caïm i Abel. L'autor Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha partit de l'ancestral referència bíblica per crear un immens quadre contemporani amb una paleta de colors que es mou entre la ferotgia de l'èpica i la força sentimental que neix, creix i mor dins del clan, de la tribu, del nucli familiar.

«Caïm i Abel» és una obra d'històries creuades on només sis intèrprets representen una vintena de personatges amb constants mirades sobre les seves vides, endavant i endarrere, amb narració dins de la narració, amb lligams de sang entre tots ells i amb tot de simbòliques circumstàncies entre dues èpoques, la de l'últim quart de segle passat fins a avui, i dos espais físics: el d'una família senzilla que habita en un poble petit, sense nom, prop d'una tanca fronterera, amb terres i horts —la mare pagesa, el pare mecànic de cotxes amb taller propi i dos fills, Caïm i Marga— i amb el testimoni de la nafra de la guerra civil en el personatge de Jaume el Cuca, i el d'una família d'immigrants en un indret de l'Àfrica, també sense nom, amb un pare, en Set, que des que va travessar el mar per trobar feina a l'altra banda es va oblidar de la família, i amb un fill, Abel, que més tard farà el mateix camí cap al nord on coneix la jove Lilith i allà sobreviu fent de taxista a les mans de l'establishment de la màfia que enfosqueix la claror del paradís somiat. (...)

«Caïm i Abel» parla de dues generacions, de dos mons, i de l'empremta dels seus destins tan inevitables com dirigits per una mitològica força suprema. Per això hi ha amor i mort, vida i tragèdia, amb recursos tan literaris i de gènere com el thriller, l'humor negre o el conte poètic. Una combinació que fa que els espectadors es vegin arrossegats per la història en dues parts durant tres hores —amb intermedi— sense que el ritme defalleixi en cap moment. (...)

 L'obra «Caïm i Abel» és una sensible i brillant cloenda de temporada de La Perla 29 en ple estiu, que grata en la nafra europea de la crisi dels refugiats, i que demana a crits una reposició posterior per a espectadors de tardor i hivern. (...)