Caïm i Abel

informació obra



Direcció:
Marc Artigau
Intèrprets:
Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara de Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla, Lluís Villanueva
Escenografia:
estudiants Elisava, Sebastià Brosa, Josep Iglesias
Vestuari:
Isabel Velasco
Vídeo:
Francesc Isern
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Joan Solé
Producció:
La Perla 29, Institut del Teatre, Grec 2016 Festival de Barcelona
Sinopsi:

Caïm i Abel no és la història de dos germans. No hi ha bons i dolents. És la història de dues famílies. Una viu en un costat de la tanca -tan semblant a la nostra- i l'altra viu quilòmetres enllà, no sabem on. Caïm i Abel parla de supervivents.  Dues generacions, dues maneres d'entendre la realitat.

En pocs anys, dels vuitanta fins avui, el món s'ha precipitat cap a una vida global, el capitalisme ens ha inserit un grapat de necessitats que no existeixen i nosaltres carregats a l'esquena de la millor Europa (o del millor occident) hem decidit què és el que està bé i què no per a la resta del món. Més enllà de la tanca no sabem què, potser no ens fa por, però preferim ignorar-ho, en aquest costat de la tanca el món no és tal i com l'hem imaginat.

Premi de la Crítica 2016 categoria actor de repartiment (Lluís Villanueva).

Crítica: Caïm i Abel

23/06/2016

Una gran història contemporània

per Núria Cañamares

‘Caïm i Abel’ transcendeix el mite bíblic per explicar una gran història contemporània de tots els temps sobre la família, la lluita, el dolor i el destí. El drama dels refugiats –tan vigent i mediatitzat a dia d’avui– és la trama de fons, però l’espectacle abraça tot un conjunt d’històries de vida que disseccionen l’existència en el sentit més ampli.

Són les històries de dues famílies, de dues generacions, a banda i banda de la frontera i amb realitats molt diferents, però amb nexes que permeten contraposar-les fins que, inevitablement, topin i passi el que hagi de passar. I fins aquí.

Propera, real i intensa, navega amb exactitud per la fina línia de la tensió i la distensió, el transcendental i la quotidianitat, la tragèdia i l‘humor negre transportant l’espectador per un viatge d’emocions durant les tres hores (més un quart d’hora d’entreacte) de funció. Els contrasts són tan brutals com naturals i el públic els entoma sobtadament amb un ritme que agilitza l’acció i manté l’atenció.

La brillant posada en escena ajuda a aixecar un muntatge que, dramatúrgicament, ja és una joia. Conformen el repartiment 6 actors que interpreten més de 10 personatges, desdoblant-se amb claredat tot aportant valor afegit a l’obra. L’escenografia (en una Biblioteca de Catalunya lleugerament “ensorrada” de nou) insinua amb pocs elements i una passarel·la a diferents nivells la casa, el poble, la frontera i el mar, que es dibuixa en un polivalent fons d’escenari. Les projeccions i l’admirable treball de llum, so i efectes (una inquietant boira) acaben de construir un imaginari que demostra la valentia i atreviment de la companyia per explorar espais i formats.

A ‘Caïm i Abel’ hi ha camp per a l’èpica, la intriga, la violència, l’amor, la poesia, la música, l’acudit, la reflexió i l’impacte visual i verbal que continua interpel·lant dies després. Per la seva temàtica i manera de tractar-la té allò tan meravellós que inunda les obres universals, aquelles que poden anar on vulguin quan vulguin, que arribaran en plena forma a l’espectador i li donaran claus per pair moltes de les coses que li passen, tant personalment com al seu entorn o al seu temps.

S’ha dit que el muntatge recorda ‘Incendis’ de Wajdi Mouawad, també duta a escena per La Perla 29. És cert. Aquí, però, no l’escriu un autor canadenc d’origen libanès nascut el 1968, sinó Marc Artigau i Queralt, un jove autor i director nascut el 1984 a Barcelona que demostra estar més que preparat per explicar el món que ens ha tocat viure. Celebrem tenir-lo a prop.