CALMA!

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Dia del Teatre SGAE 2019

El Teatre SGAE reivindica els seus autors amb aquesta campanya en la que l'espectador només paga el 10% de l'entrada (allò que es recapta per pagar els drets d'autoria) i la resta, la finança La Fundació SGAE. Qui és qui? Els crítics contextualitzem les obres d'aquest cartell.

Itineraris recomana

Sinopsi:

Aquell moment en què aconsegueixes parar i mirar el que estàs fent. I et planteges si allò és el que vols, si és així com realment vols seguir vivint. I te n’adones, per alguna petita o gran revelació (que potser t’ha fet veure que ets més efímer del que creies), que podries canviar alguna cosa. Que estem aquí de pas, només un temps i no saps fins quan. Que això es pot acabar en qualsevol moment. I, de sobte, dones valor a coses que no saps si estaves valorant prou. I penses en quines són les veritables raons per continuar vivint.

Crítica: CALMA!

31/05/2019

El botó de la pausa

per Núria Cañamares

Al seu primer espectacle, 'Sketchofrenia', un joveníssim Guillem Albà desprenia un ritme frenètic carregat d’humor per fer-nos oblidar les cabòries. Posava molts elements a l’escenari, canviava contínuament de vestuari i, sobretot, feia un clown molt estripat. El dirigia Jango Edwards. Ara, 12 anys i sis espectacles propis més tard, també ens vol fer riure i desconnectar del dia a dia, però amb una fórmula que grata més enllà, fent-nos reflexionar.

Albà s’ha llençat de cap, armat amb una potent família escènica –alguns l’acompanyen des del primer dia– que el fa créixer exponencialment. Junts, amb molta escolta i amb tot el temps i distància necessaris (s’han concedit un any de creació), han configurat un espectacle que salta inconnexament de frame en frame, com un tràiler de qualsevol vida, que ens ensenya això: com vivim. I que bàsicament (quan ens distraiem) és poc connectats amb el present i amb el nostre jo interior, ocupats en mil coses alhora, la majoria obligacions, deixant la felicitat per més tard. Per quan tinguem una estona.

Qui hagi seguit la trajectòria del clown hi reconeixerà molts trets del seu ADN artístic. Tant el més poètic: com el teatre visual de 'Trau' que va seduir els Love of Lesbian i l’intimista de 'Pluja', com el més alegre i energètic: com a 'Flirt' i 'Marabunta', amb la combinació de gags i la música com aliada. Novament, es carrega la quarta paret revolucionant el pati de butaques, com va fer especialment a 'Rhum' –on era un més de la troupe, però va deixar empremta– o presentant gales de teatre. La diferència és que ara, per primera vegada, ha mesclat les dues cares. L’introvertida i l’extravertida, la que toca individualment i la comunitària, que aconsegueix que tothom acabi abraçat compartint un esplèndid carpe diem. El resultat és un viatge emocional que, si bé s’ha d’acabar d’ajustar per una circulació perfecta, condueix el públic per una autèntica muntanya russa de sensacions. El repte és difícil: de l’exaltació, amb la pressa i la cridòria; al relax, gaudint de les petites coses, com la tranquil·litat del mar o una bucòlica posta de sol. Només cal prémer el botó de la pausa. Recordar que la calma també és una opció.

Però els seguidors no només hi veuran el Guillem Albà pallasso que ja coneixen. Avançant en la línia de 'Pluja', hi descobriran un artista més madur que explota el seu talent pel gest, la seva sensibilitat i persona traient-se capes de sobre i el seu interès per treballar el llenguatge escènic en un sentit més ampli però amb la màxima senzillesa, parant gran atenció al disseny de llums, so, ombres, moviment... i també al teatre de titelles, amb qui l’uneix una veritable família de sang: L’Estaquirot Teatre. Albà es dona temps per esplaiar-se, per investigar, per jugar... i és així com troba moments certament divertits, d’altres de reveladors i d’altres que, simplement, són un regal per l’ànima. Aneu a caçar-los.