Dont´t worry, be happy, be…CALM!
En Guillem Albà és d´aquests artistas que a la seva genialitat creadora aporten un més x, el ser empàtics, des del primer moment cauen bé al públic. A Calma!, hi son l´artista jove energètic i elèctric (Marabunta, Sketchofrenia) i a l´hora el reflexiu i poètic (Pluja, Trau). En una etapa de maduresa vital i creativa, va néixer el 1985, aconsegueix dossificar amb molt encert els efectes escènicsi visuals i els contiguts temàtics. Hi ho fa de forma genialment senzilla, amb els minims elements, amb forza enginy i basicament sense paraules. L´espectacle esta composta de petites històries independents, que caminen entre l´stress i la tranquilitat, per anar entrant en un univers poètic on el mar es sinònim de tranquilitat i equilibri.
Utilitza saviament estris teatrals com els titelles, les ombres, les teles, les capses màgiques i la música i trenca amb hábil.litat la quarta pared fent participar al públic (cantant, aplaudinto simulant l´oleatge) i ret homenatge al classic numero de mim de la cursa de la vida (inoblidable creació del mestre dels mims, Marcel Marceau). Darrera aquesta senzillesa, que el fa asequible a totes les edats, hi ha un espectacle molt medit i que compta amb una banda musical i sonora excel.lent, composada per Pep Pascual (músic polifacètic molt vinculat al món dels titelles i dels pallassos). En el procés creatiu i la dramaturgia ha comptat amb Alicia Serrat (,) i Marc Angelet i Andreu Martínez (gest i titelles), L´Estaquirot-Alfred Casas-Xavi Arbonés (construcción dels titelles), Ganecha Gil (disseny d´il.luminació), Ariadna Peya (moviment) i Irene Nené Fernández (vestuari).
Nascut entre bambalines.
En Guillem Albà ha viscut des de ben petit amb complicitat amb els escenaris. Els seus pares l´Olga i l´Albert, son els fundadors de la Companyia de Titelles L´Estaquirot el 1973. Companyia encara en plé funcionament i punt de referencia a tota Espanya i amb ampli reconeixement internacional, www.estaquirot.com. Va está formant-se en diverses disciplines (teatre, titelles, mimclown, pallasso, circ) i desprès de treballar en diverses companyies, va formar la seva propia el 2006. Des de llavors ha creat sis espectacles a més de participar amb d´altres, com va ser l´espectracle de clowns, Rhum.
Qui millor que ell mateix per definir la seva passió pels escenaris i la creativitat artística. Consulteu també la seva página web, www.guillemalba,com
“M'agrada actuar. Sóc feliç. Mentres actuo, és l'únic moment on res em fa mal. Ni mal d'esquena ni mal de cap. Això només em passa actuant (o a l'aigua també!). Encara no he actuat dins l'aigua però, no sé què passaria.
Sobretot actuar, però a part... dirigir, escriure, crear espectacles. Pensar idees. Imaginar qualsevol cosa. Sigui per fer riure (la majoria de cops) o per emocionar i buscar un moment poètic i bonic. Un amic em va dir que la paraula que em defineix en aquest món artístic és CURIÓS. Tenir curiositat. No hi havia pensat però a poc a poc he anat veient que potser si. M'agrada provar, provar i provar. Barrejar-me amb gent, crear. Què passa si ens ajuntem i provem de fer alguna cosa junts? I fer-ho.
Des de petit volia crear espectacles propis. Pensar què volia explicar i com. És el que vaig aprendre de la meva família, dedicada al teatre de titelles. Des de petit vaig veure com assajaven hores i hores, com actuaven i com anàvem en furgoneta a munt i avall. Descobrir llocs, conèixer gent. Ells, no esperaven a que ningú els truqués per fer una producció. Sinó que ho feien a la seva manera. I això he fet, crear espectacles propis... i de tant en tant, combinar-ho amb altres coses que em proposen. D'on també s'aprenen moltes coses, i et fa créixer.
Vaig aprendre de la família (i així ho intento aplicar) a ser molt exigent amb la feina. En fer-ho el millor possible, en entendre aquesta professió com una feina artesanal. Cuinar a foc lent, sense pressa i convençut de cada decisió. No té res a veure en produir i produir. Sinó en fer alguna cosa que et surt de dins. Respectant moltíssim el públic. Sent exigent en cada actuació, donant tota l'energia que tingui. I intentar que arribi al màxim de gent possible. Que els hi agradi encara que no vagin mai al teatre. Que els hi arribi, tinguin l'edat que tinguin i vinguin d'on vinguin.
Viure d'això em fa feliç, i l'únic que intento dirigint o actuant...és que la gent surti feliç, convençuts de que no han perdut al temps. I donant les gràcies per haver vingut a veure'ns. I així anar fent. Anar creant i anar actuant. Vivint un munt d'aventures viatjant, i coneixent un munt de gent :)
Com hem dit a l´encapçalament del comentari I seguint les savies instruccions d´en Guillem Albà.
Don´t worry, be happy….be…CALM!!!
text: ferranbaile@gmail.com
