Classe

informació obra



Companyia:
Sixto Paz
Direcció:
Pau Carrió
Intèrprets:
Carlota Olcina , Pau Roca, Pol López
Sinopsi:


El fill de la Donna i el Brian té 9 anys. El seu mestre diu que li costa aprendre, que li podria anar bé un psicòleg. Però al Brian i a la Donna -que s’acaben de separar- no els ha agradat mai l’escola, ni els professors. Una triple confrontació divertida i punyent observada meticulosament. 

Pau Carrió, guanyador de premis com el Quim Masó i el Crítica Serra d’Or, dirigeix aquesta comèdia sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, allà on sigui. 

Crítica: Classe

12/04/2021

Molt més que una qüestió d'educació

per Toni Polo

Una aula d’una escola en un barri més o menys marginal de Londres (podria ser Barcelona, Madrid o qualsevol altra gran ciutat). Un professor de manual: interessat, implicat, preocupat pels seu alumnes. Incomprès. El pare d’un dels nens, en Jayden també de manual, igual que la mare, de la que està separat: família desestructurada, actitud xulesca, nivell cultural baix, exalumnes tots dos del centre. El mestre ha citat els pares, acabats de separar, a una reunió per parlar del rendiment del nen, de 9 anys.

El contrast és absolut i a moltes bandes: la de les relacions de parella, la generacional, la de classe social, la educativa... Tot plegat molt ben resolt amb només cinc personatges defensats per tres actors: Rai (Pol López), el professor cabdal i vocacional que es veu arrossegat per la situació; Carlota Olzina, que, jaqueta de xandall Kappa per la cintura, texans estrets i bambes, fa de Sarah, una lluitadora de barri i de la nena Kaylie; i Pau Roca, que vestint pantalons de xandall i una samarreta del Tottenham que es veu sota el jersei, dona vida al temperamental i agressiu Brian, el pare del nen, i al mateix nen. Perquè hi ha dos fronts oberts a l’obra: el de la reunió del profe amb els pares del nen i el del profe donant classes de suport al nen i a una altra nena, per tal que no es quedin enrere.

Un gest del Pau, que estira una cama amb posat infantil o mira al mestre amb una altra cara, o de la Carlota, que de cop i volta s’asseu de genolls a la cadira canvien el paisatge. Ara són els nens els que planten cara al professor i el professor, igual que intenta fer amb els pares, se’ls ha de guanyar. Però hi ha molts factors que ho impedeixen. No és fàcil la vida en una escola d’un barri marginal. Les dues actuacions en paral·lel es complementen i fins plasmar una crítica dura d’un sistema educatiu que trontolla i d’una societat que no té clares moltes coses.

El text, molt proper, molt sincer i punyent, amb dosis d’humor, permet jugar amb el caràcter de cada personatge. I això és el que fa Pau Carrió, el director (i traductor) de l’obra. “Problemes d’alfabetització? Problemes?” pregunta, indignat, el pare. “Mmmm... Diferències”, se’n surt el professor, que no acaba d’entendre en quin barri es troba, amb quina mena de gent està tractant... Perquè el cas del Jayden no és, ni de bon tros, el pitjor de l’escola.