Classe

Teatre

informació obra


Companyia:
Sixto Paz
Direcció:
Pau Carrió
Intèrprets:
Carlota Olcina , Pau Roca, Pol López
Sinopsi:


El fill de la Donna i el Brian té 9 anys. El seu mestre diu que li costa aprendre, que li podria anar bé un psicòleg. Però al Brian i a la Donna -que s’acaben de separar- no els ha agradat mai l’escola, ni els professors. Una triple confrontació divertida i punyent observada meticulosament. 

Pau Carrió, guanyador de premis com el Quim Masó i el Crítica Serra d’Or, dirigeix aquesta comèdia sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, allà on sigui. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Classe

08/04/2021

Alumnes aplicats

per Jordi Bordes

La colla de Sixto Paz deuen ser dels que, a l'institut, presentaven els treballs de millorar nota amb un acudit de Quino a la portada. La proposta que dirigeix Pau Carrió ( ique va ser qui els hi va presentar el títol) funciona aparentment sola. Respira molt Sixto Paz perquè hi ha uns personatges humans, ben vulnerables (que puntualment caricaturitzen) i una situació que acaba sent tot un homenatge al món de l'ensenyament (amb alguna ironia àcida que ho acompanya). La peça té els petits girs per garantir que ritme i atencó dels espectadors progressin adequadament. No es perd fil en cap moment.

A Classe, hi ha reflexió social i una presentació fresca i emotiva. En aquests paràmetres es mouen sovint els títols de Sixto Paz Produccions. Com aquell Pulmons que també protagonitzaven Carlota Olcina i Pau Roca. Un prinvolegi afegit és veure com aqusts intèrprets van ssumint ros de major edat. Olcina, que fa quasi dues decades era l'alumna a L'agressor, ara és la mare separada que vol el millor pel seu fill però que sempre construeix a partir de la culpa de cadascú. O Pau Roca, que l'hem vist com un nen tendre a Les coses excepcionals, ara és un pare amb punts de ràbia que vol refer la relació. I Pol López, aquell nen supervivent d'Ivan i els gossos, ara és un mestre culte, benintencionat però maldestre en atendre les advertències administratives, que procura posar ponts allà on la burocràcia i l desconfiança no fa més que enretirar-los (coincidint amb la tesi de La Font de la Pólvora, de Llàtzer Garcia i, en certa manera Alhayat de La Viciosa, o Forasters vindran de Marta Galan).

Amb una simplicitat meravellosa, se salta de les escenes de la reunió a altres anterios (amb un flaix back que permet veure els mèris de les hores extraescolars de reforç). Sempre, darrere h Iha la voluntat que l'alumne prosperi però mai queda clara quina és la fórmula que eviti l'estigmatització. Des del joc, des de la capacitat d'aixecar curiositats i petits reptes podria ser el camí, però no sempre les famíies o el sistema ho permeten, per garantir uns mínims reglamentaris. Sixto Paz se surt de la proposta, altre cop, amb nota.