Dancing grandmothers

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Eun-Me Ahn, Donghun Go, Jihye Ha, Youngmin Jung, Hyekyoung Kim, Jeeyeun Kim, Seunghae Kim, Eisul Lee, Hyunwoo Nam, Sihan Park, deu àvies coreanes
Composició musical:
Young-Gyu Jang
Escenografia:
Eun-Me Ahn
Vestuari:
Eun-Me Ahn
Il·luminació:
Jin-Young Jang
Vídeo:
Tae-Seok Lee
Autoria:
Lin Hwai-min
Coreografia:
Lin Hwai-min
Sinopsi:

Eun-Me Ahn és una artista coreana amb un esperit clarament cosmopolita. Ja era coneguda al seu país quan, el 2002, va preparar la cerimònia d'obertura de la Copa del Món de Futbol a Daegu, però va fer el salt internacional el 2013 quan va portar al festival Quartier d'Eté de París La princesa Bari, una epopeia pop basada en una història tradicional coreana. No és estrany que la tornessin a convidar l'any següent al mateix festival. I va sorprendre el públic de París amb l'espectacle que ara veureu a Barcelona i que transforma l'escenari en una pista gegantina. Allà hi ballen els joves integrants de la seva companyia, però no són els únics. També ho fan una desena d'àvies coreanes. L'any 2010, durant un viatge per les zones rurals del seu país, Eun-Me Ahn es va trobar un seguit de dones, d'entre seixanta i noranta anys, a les quals va demanar de ballar per a ella. I en veure la felicitat dels seus rostres quan ho feien, va decidir crear un espectacle que contingués tota l'energia i la satisfacció que aquelles dones aplicaven als seus moviments. El resultat és un muntatge on veurem ballar aquestes dones al natural i veurem també filmacions preses als llocs on viuen habitualment. Entendrem, així, que cadascun dels moviments d'aquestes dones reflecteix la duresa de les seves condicions de vida i que els seus cossos, més o menys arrugats o arrupits, ens expliquen la història completa d'una vida i, a la vegada, de la Corea moderna. Us han agafat ganes de ballar? Doncs afegiu-vos a la festa...

Un espectacle tendre i fascinador signat per una creadora d'avantguarda que s'ha format en el rigor i la precisió coreans però que ha viscut a Nova York i que en els seus muntatges juga tant amb els colors del pop i amb l'austeritat del blanc i negre com amb els matisos més subtils de l'androgínia.


Crítica: Dancing grandmothers

10/07/2018

La máxima expresión de la ternura

per Elisa Díez

(...)

El montaje está divido en dos partes muy claras, la primera protagonizada exclusivamente por bailarines jóvenes de la compañía Eun-Me Ahn que introducen al espectador en una especie de mundo psicodélico lleno de colores, tejidos y luces de neón y que deja entrever la estética que acompañará todo el espectáculo. 

(...)

La segunda parte protagonizada ya por estas entrañables "abuelas" que se mueven con una soltura envidiable para su edad por el escenario es realmente tierna. Son capaces de mostrarnos desde ritmos más lentos, más tradicionales hasta los más movidos y, como era, de esperar se meten al público en el bolsillo. Nunca había escuchado un tango en otra lengua que no fuera español, si la danza no tiene edad, vamos a tirar de otro tópico, la música no conoce fronteras.

Dancing Grandmothers es un montaje amable, en el que el público disfruta y totalmente enternecedor. La sorpresa final escrita y viralizada totalmente por las redes sociales puso la guinda a un pastel que nos ha sentado de maravilla. ¿Dónde se tiene que firmar para llegar a su edad con esta marcha y esta vitalidad?