Desdèmona. Alba Sarraute

Nous formats | Circ

informació obra


Dramatúrgia:
Alba Sarraute
Direcció:
Alba Sarraute
Autoria:
William Shakespeare
Sinopsi:

Segur que recordeu la història: un home amb una dona que l’estima s’escolta els mals consells d’un fals amic i acaba lliurat a una desconfiança extrema de conseqüències fatals. Shakespeare ens va parlar de la gelosia en una peça que haureu vist al teatre i al cinema, però que difícilment us han explicat amb el llenguatge del circ. Ho fa l’Alba Sarraute, que la titula amb el nom de la protagonista femenina i que s’envolta d’una troupe de grans artistes. Un cor anònim i uns acròbates us introduiran en la història amb les seves torres humanes. Aquí, Desdèmona és el Sol i Otel·lo, la Lluna. I tots dos faran servir la tècnica del mà a mà i algunes més, per explicar-vos com, malgrat que s’estimen, no s’han pogut trobar a causa de la por instigada per un Iago que maquina plans malèfics dalt d’una escala d’equilibris. Un enamorament explicat des de les acrobàcies o el conegut episodi del mocador robat a Desdèmona narrat amb trucs de màgia són algunes de les propostes de l’espectacle. Us podeu imaginar una manera més potent i encertada d’expressar la gelosia que amb un número de llançament de ganivets? Això és pur Shakespeare, sí, però, a la vegada, és circ del bo. La bàscula, la roda Cyr, les tècniques de clown... Tot ho fan servir l’Alba Sarraute i els seus còmplices en un muntatge que potser és energètic i fins i tot explosiu, però també és pura poesia i, a més, té música en viu servida per un saxofonista i un violoncel·lista que interpreten personatges de l’obra, mentre confegeixen en directe la banda sonora de la proposta.

És una nova mostra del talent multidisciplinari de l’Alba Sarraute, clown, actriu, intèrpret musical i acròbata. Es va formar a l’Aula de Teatre de Mataró, a l’obrador de la Sala Beckett, a l’Escola de Circ Rogelio Rivel i a l’Académie Fratellini de París. Ha fet teatre de carrer, ha treballat amb companyies teatrals, com Animalario (Capitalismo, hazles reír, 2013), i de circ, com Hopla Circus; ha muntat els seus propis espectacles (encara es recorda Mirando a Yukali) i ha col·laborat amb Pallassos sense Fronteres. Potser la recordeu interpretant la Míriam, la veïna del famosíssim Circus Klezmer nascut al Circ d’Hivern de l’Ateneu 9 Barris, actuant al musical Llits amb Albert Pla i Lídia Pujol, o presentant espectacles del festival Mercè Arts de Carrer de les festes de la Mercè de Barcelona. A més, ha dirigit companyies com Animal Religion, PSiRC, Marcel et ses Drôles de Femmes o l'espectacle Rojo estándar, entre d’altres.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Desdèmona. Alba Sarraute

13/09/2021

Lliço de dramatúrgia i circ

per Jordi Bordes

Que una clown s'atreveixi a atacar Othello (amb la mirada de la víctima) és un exercici de risc. Però no ens estranya si pensem en la peça d'humor gestual que es va veure a La Villarroel el 2015. Però que, més enllà de les eines de la comicitat (ben negra), que hi introdueixi els acrobates amb el mà a mà, el pal xinès, les verticals, l'acrobàcia d'escala i la música en directe és de copa i havà. La peça roda amb un joc de narradores que es desdobla (per cert, que la substitució per baixa de Sarraute per Laia Sanmartín a Fira Tàrrega se salva amb nota), de Desdòmenes que són bessones (ho són realment. oi?), amb un excels Tomeu Amer en el paper de Iago (en realitat, el desencadenant de tota la tragèdia) deixa apalancat el públic. que no sap reaccionar. Però és quan les germanes Pascual arrenquen l'epíleg que peta el cap (metafòricament parlant). Perquè Othelo es veu com elmuntatge en què la gelosia dur a terme un feminicidi. I, conscients que és el text de Shakespeare, ningú s'hi immuta. Sarraute, que ja havia fet una curiosa peça per indagar les possibilitats d'aquesta posada en escena en unes poques sessions al Maldà (Desvariacions d'Otel·lo) respecta la trama del dramaturg però increpa (com sense voler) al públic amb aquest gir final.

Sarraute és una artista d'una radicalitat estranya, ben pesonal. El seu Mirando a Yukali i, posteriorment, La diva demostraven una clown sense complexes, ben pròxima a Jango Edwards. D'una fisicalitat sorollosa i un punt imprevisible, en part, com el treball d'Animal Religion (Indomador, Fenomen) amb qui ja van col·laborar en un altre imprescindible de la història de Fira Tàrrega 2014 (Chicken legz).

Sovint ens lamentem perquè els artistes de circ tenen una interpretació exagerada, gens creïble, d'esxcessiva gesticulació. no és gens aquest cas. S'ha sabut extreure el personatge de cada individu i no haver de jugar a fer veure que. En tot cas, la paratatralitat se la reserva aquest ésser carregat de plomes, com un gall dindi ufanós, que obra la peça. Un molt bon treball de circ i que congenia perfectament amb el teatre. Sarraute ha fet mai una direcció al Circ d'hivern de Nou Barris ? Si és que no, ja triga...