Dona no reeducable

informació obra



Direcció:
Lluís Pasqual
Intèrprets:
Míriam Iscla, Robert Lepage
Traducció:
Miquel Cabal (rus)
Ajudant de direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Producció:
Teatre Lliure
Autor:
Robert Lepage
Sinopsi:

Segon monòleg per encetar la temporada 2015- 2016 al Teatre Lliure. "Dona no reeducable" tracta de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè. Les funcions  s'alternen amb "CrecEnUnSolDéu", que tracta la vida quotidiana a la franja de Gaza.

"La curiositat per Stefano Massini, aquesta nova veu del teatre europeu, em va portar en molt pocs dies a posar-me en contacte amb ell, a llegir-me els seus textos que no coneixia. L’autor que ha enlluernat els espectadors aquesta temporada amb Lehman Trilogy havia escrit feia tres anys, en homenatge a la periodista russa Anna Politkóvskaia, assassinada per l’anomenat terrorisme d’estat, un text: Dona no reeducable. Em va semblar que amb aquest segon monòleg, també extraordinari, i que també tenia la cara i la veu d’una actriu, Míriam Iscla, podíem enriquir encara més aquest nou diàleg dels nostres espectadors amb l’autor. I així hem fet el que abans se’n deia un programa doble. Decisions gairebé sobre el terreny, tal com semblen escrits els dos textos de Massini. Teatre d’urgència. Urgents. Necessaris". 

Lluís Pasqual

Míriam Iscla, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Dona no reeducable

26/09/2015

Anna Politkóvskaia, gràcies.

per Teresa Bruna

'Dona no reeducable' és un text angoixant. No es pot suportar. És com si cada frase ens anés retirant l'alè o estrenyent el cor. Parla de caps tallats i penjats com un trofeu, de violacions, de cossos a miques... dels horrors més insuportables. I és una història de debò, una veritable baixada als inferns que ens colpeja sense aturador a la nostra butaca del Lliure de Gràcia. Tenim, però, una defensa: de tant en tant, com si volguéssim donar-nos una treva, veiem a la Míriam Iscla, actriu, transformada en la periodista Anna Politkóvskaia o en altres veus que ens expliquen l'horror. No és una sorpresa, ja ens ha demostrat altres vegades la seva immensa talla com actriu, però aquí arribem a veure com la seva cara es va transfigurant en paral·lel amb el que explica. I ens puja aquell orgull, la recordem en el seu registre còmic a T de Teatre. Quant de temps ha passat! I tornem a entrar a l'espai escènic quan l'ànima ens deixa. I la periodista russa escriu i un altre i un altre article sense parar, explicant al món aquesta vergonya. I s'arrisca i es torna a arriscar.

Em costa parlar d'aquest espectacle. Atrapa com un iman però és ple de informació, tot i que gens dens, ja que està narrat d'una manera planera. Probablement l'origen ja el sabeu, però per si un cas diré que es un text que l'italià Stefano Massini va escriure un any després de l'assassinat de Politkóvskaia, un dia que tornava de comprar i va ser abatuda amb quatre trets, per un sicari. El seu crim va ser denunciar sense concessions ni aturador els crims i abusos de poder que s'estaven vivint a Txetxènia per part dels russos d'una manera lúcida, sense posar més èmfasi en l'horror que el real, donant veu als que no podien parlar, entrevistant els de un i altre bàndol. Va ser l'única? Ho desconec, però una frase de l'obra diu que "el 90% els periodistes tenen carnet". Hi ha una entrevista un noi de 17 anys que ha anat a lluitar per diners. Li pregunta si ha matat gent: "És clar! Hem de matar un mínim de 3 o 4 persones al dia". Alguns hi són perquè són violents, o per creences, o per obligació patriòtia. Però n'hi ha que hi són per poder beure aigua cada dia i per poder menjar. La guerra, oberta o camuflada, és així. I mai s'atura del tot.

'Dona no reeducable' és un d'aquells muntatges que, malgrat la seva duresa, no em perdonaria no haver vist. Una pantalla i una taula de treball és tot el que ha necessitat Lluís Pasqual per muntar aquesta història/denuncia que mereix la millor nota. Bé, i a la Míriam Iscla, en un treball que us costarà d'oblidar. 


Trivial