Dona no reeducable

Teatre

informació obra


Direcció:
Lluís Pasqual
Intèrprets:
Míriam Iscla, Robert Lepage
Traducció:
Miquel Cabal (rus)
Ajudantia de direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Producció:
Teatre Lliure
Autoria:
Robert Lepage
Sinopsi:

Segon monòleg per encetar la temporada 2015- 2016 al Teatre Lliure. "Dona no reeducable" tracta de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè. Les funcions  s'alternen amb "CrecEnUnSolDéu", que tracta la vida quotidiana a la franja de Gaza.

"La curiositat per Stefano Massini, aquesta nova veu del teatre europeu, em va portar en molt pocs dies a posar-me en contacte amb ell, a llegir-me els seus textos que no coneixia. L’autor que ha enlluernat els espectadors aquesta temporada amb Lehman Trilogy havia escrit feia tres anys, en homenatge a la periodista russa Anna Politkóvskaia, assassinada per l’anomenat terrorisme d’estat, un text: Dona no reeducable. Em va semblar que amb aquest segon monòleg, també extraordinari, i que també tenia la cara i la veu d’una actriu, Míriam Iscla, podíem enriquir encara més aquest nou diàleg dels nostres espectadors amb l’autor. I així hem fet el que abans se’n deia un programa doble. Decisions gairebé sobre el terreny, tal com semblen escrits els dos textos de Massini. Teatre d’urgència. Urgents. Necessaris". 

Lluís Pasqual

Míriam Iscla, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Dona no reeducable

02/10/2015

Les mil i una cares de Míriam Iscla

per Aída Pallarès

“Els enemics de l’Estat es divideixen en dues categories:  els enemics a qui se’ls pot fer entrar en raó i els incorregibles. Amb aquests darrers no es pot dialogar i això els converteix en no-re-educables. Cal que l’Estat faci servir tots els mitjants dels que disposa per eliminar del territori  aquests personatges no-re-educables.” Així comença Dona no reeducable una de les dues peces d’Stefano Massini que es poden veure actualment al Teatre Lliure.

Massini va escriure Dona no reeducable el 2007, un any després de l’assassinat d’Politkóvskaia. Una periodista i activista pels drets humans coneguda per la seva oposició al conflicte txetxè i al president Vladimir Putin. Dona no reeducable és un viatge al cor de les tenebres russo-txetxenes: violacions, corrupció, caps tallats de guerrillers penjats, la sang que cau, que goteja, interminable, atemptats suïcides, pudor de carn cremada. Un complet i complex retrat d’Anna Politkóvskaia que, a més, t’obliga a reflexionar sobre l’ofici del periodista i la llibertat (o l’absència de llibertat) de premsa.

Lluís Pasqual ha optat, molt encertadament, per un muntatge més periodístic que teatral, cru, directe i sense concessions. Com la mateixa Politkóvskaia. Un retrat que, curiosament, ens ensenya allò que mentre dinem, entre el primer i segon plat, i que havia deixat d’afectar-nos. Bona notícia: no som immunes al dolor aliè,-per més omnipresent que estigui als mitjans com és el cas de Txetxènia-,i a la tragèdia humana que dia rere dia arrasa part del món.

Tanmateix, la columna vertebral del muntatge és Míriam Iscla que ofereix (i regala) una autèntica masterclass. Una interpretació plena de matisos i sense tics que ens permet veure les mil i una cares de la periodista fins al punt que, a mig espectacle, ja no saps si parla Iscla o Politkóvskaia. Bravo. 


Trivial